Gir, Giraud, Moebius
Mor l'influent dibuixant de còmic Jean Giraud, conegut també com a Moebius i Gir, virtuós creador d'universos tan distants com el gènere de l'oest i la ciència-ficció
Si féssim un llistat de cinquanta autors imprescindibles de la historia del còmic, Jean Giraud, conegut també amb els noms de Gir i Moebius, ocuparia un lloc molt
destacat per la seva influència en la narrati-
va gràfica internacional. L'autor va morir ahir al matí als 73 anys, després d'una llarga malaltia.
Nascut a la localitat francesa de Nogent-sur-Marne el 8 de maig del 1938, Giraud va començar a interessar-se pel dibuix de ben menut. Entra a l'Escola d'Arts Aplicades de París el 1954, i comença a fer les seves primeres col·laboracions. L'any 1963, Giraud publica per a la revista Pilote la historieta Fort Navajo, amb guió de Jean-Michel Charlier. Es tracta de la primera de les aventures protagonitzades pel tinent Blueberry, un indisciplinat militar que serà injustament acusat d'haver desertat. Amb aquesta irrupció en el gènere, Gir –el nom amb què signava aleshores– tradueix al paper els grans clàssics del western del cel·luloide, com ara el John Forn de Centaures del desert, i hi afegeix l'experiència d'haver viscut a Mèxic. Sobre aquesta base, anirà superposant l'influx de la renovació del gènere que es produirà als anys seixanta i setanta, amb realitzadors com ara Sam Peckinpah. Gir va prendre com a model per dibuixar el rostre de Blueberry l'actor francès Jean-Paul Belmondo. La sèrie continua viva avui perquè altres autors hi van obrir camins narratius, amb les col·leccions La juventud de Blueberry i Marshall Blueberry, publicades a l'Estat espanyol per Norma Editorial com la major part de l'obra de Giraud.
Revolució
Si no fos prou haver creat una sèrie universal del gènere d'aventures, Giraud participa en el cop d'estat que revoluciona la revista Pilote, dirigida pel crea-dor d'Asterix, el guionista René Goscinny, que rep les conseqüències del maig del 68. Els joves autors es revolten contra les que consideren imposicions creatives. Molts dibuixants (Reiser, Claire Bretécher, Gotlib, Mandryka, etc.) marxen per endegar el seu propi projecte. El 1974, al costat
de Jean-Pierre Dionnet i Philippe Druillet, Giraud també fuig per crear una editorial, Les Humanoïdes Associés, que treu al mercat la influent revista
Metal Hurlant.
En aquest període l'univers imaginatiu de Moebius es dispara. Crea la sèrie Arzach i coneix l'escriptor i cineasta l'argentí Alejandro Jodoroswsky, molt influït per la cultura xamànica, amb qui col·laborarà en la sèrie El Incal. Aquesta línea fantàstica prendrà forma en sèries com ara El garage hermético, The Long Tomorrow i El Mundo de Edena, que han tingut una influència cabdal la ciència-ficció contemporània. Darrerament, el dibuixant treballava en la sèrie Moebius Inside, en què ell mateix es transforma en un dels seus personatges, al costat de creacions seves com ara John Difool, Mayor Grubert i Blueberry. En aquesta obra, l'autor ironitza i reflexiona sobre l'univers que ha creat en
el món de la historieta.
Fabricant d'universos fantàstics
A més de la seva qualitat com a narrador i dibuixant, “el Picasso de la historieta”, com el va anomenar ahir el director del Saló del Còmic de Barcelona, Carles Santamaria, la gran aportació de Moebius
ha estat la seva capacitat de crear mons molt diversos amb una gran coherència interna. La seva influència no
es limita a l'àmbit europeu: a Amèrica, la seva obra ha estat molt important en la renovació del gènere de superherois, fins al punt que ell mateix va crear un episodi de Silver Surfer amb guió de Stan Lee, el creador de l'univers Marvel. Al Japó, el contagi ha estat d'anada i tornada. Moebius va influir molt el manga i l'anime de ciència-ficció dels anys noranta, i l'efecte aconseguit va marcar, al seu torn, la moderna historieta occidental. Va col·laborar amb Jiro Taniguchi, un gran renovador del manga, amb qui va versionar el mite d'Ícar. També han deixat empremta les seves col·laboracions cinematogràfiques. Moebius va dissenyar els vestits del film Alien, de Ridley Scott, i també va col·laborar amb Luc Besson a El cinquè element i amb James Cameron a Abyss. El seu món de fantasia, en què es barreja el surrealisme, la cultura pop i l'humor absurd, es basa sovint en maneres d'interpretar la realitat. La lectura de la
ciutat del canals que en
fa al llibre Venecia celeste és un clar exemple de com un dels seus registres era poesia feta amb imatges.