Contra l'atur, universitat
La taxa d'ocupació de la població amb estudis superiors que s'ha incorporat al mercat de treball en plena crisi és més elevada que la mitjana
La previsió de feina poc qualificada per als propers anys a Catalunya és escassa
Quatre de cada deu joves catalans estan sense feina, un percentatge que duplica el de la desocupació general, i planteja molts interrogants sobre la situació del país. Quin futur ens espera, si la generació més preparada de la història no té feina? Quina mena de societat construirem, si els joves més preparats marxen a fora a guanyar-se la vida? En línia amb aquesta onada
de pessimisme, darrerament s'ha instal·lat a casa nostra la percepció que estudiar una carrera universitària, com fan cada cop més joves, no serveix de res. La realitat, però, s'encarrega de demostrar tot el contrari: ara, més que mai, tenir estudis universitaris dóna mol-tes més probabilitats de feina que no tenir-ne.
Així ho demostra l'estudi Treballar després de la universitat 2011. La qualitat de l'ocupació de la població graduada, publicat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. L'informe, fet entre estudiants que van acabar la carrera l'any 2007, revela que el 89% de les persones graduades estan ocupades o tenen una feina estable per compte propi. Tres de cada cent continuen estudiant o no busquen feina i només estan a l'atur un 8%, un percentatge molt inferior a la taxa general.
Les previsions, a més, aconsellen no baixar la guàrdia en matèria de formació: “No hi ha previsió de llocs de feina sense
qualificació.” “Els propers anys, només entre un 10% i un 15% de l'ocupació serà en feines fàcils de rams com el del turisme i el de la construcció”, va explicar fa uns dies el vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d'Edu21, Enric Roca.
Totes les previsions apunten cap a un model econòmic molt diferent del que hi ha hagut fins ara, molt basat sovint en el sector de la construcció, però ningú no s'atreveix a fer pronòstics ni a llarg ni mitjà termini. “No sabem quines feines hi haurà en un període de cinc a deu anys”, admet Josep Anton Ferré, director de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Davant la incertesa, el sistema educatiu no sap ben bé cap a on tirar. Hi ha moltes veus que demanen la racionalització del mapa de carreres: menys humanitats i més ciència i tècnica i, fins i tot, la fusió d'universitats per ajustar-se millor a les demandes del mercat de treball. Però la solució no és tan senzilla. “No hi ha cap problema perquè moltes universitats ofereixin els mateixos títols sempre que hi hagi demanda; qualsevol aula plena és rendible”, sosté Ferré, justament ara que el govern ha anunciat que se suprimiran els graus amb menys de quaranta alumnes. “Cal evitar duplicitats amb els títols amb poca demanda”, concedeix Ferré, però relativitza la gravetat d'aquest suposat desajustament entre oferta i demanda. “En tots els sectors hi ha un percentatge de persones que no treballa específicament en el seu àmbit, però sí en tasques relacionades que requereixen formació universitària”, afirma el director de l'agència, i posa com a exemple el sector de la construcció, en hores baixes: “Els arquitectes fan moltes altres coses a banda de cases.”
En tot cas, a hores d'ara, els números demostren la utilitat de l'educació superior, una definició que els experts volen estendre a la formació professional de segon cicle.