“Amb crisi, em vendria qualsevol peça” Clam des del territori

Miró o Picasso? Picasso i Miró.
Un segle de la història de l'art? Aquests apassionants moments del segle XXI.

Un poeta? Gabriel Ferrater, que ara fa 40 anys es va suïcidar a Sant Cugat.
Una obra d'art estimada? Les Pintures negres de Goya.
Una ciutat que representa l'art? Barcelona, la capital del meu país.

Un músic? Bach.
Una obra que mai es vendria? En temps de crisi, em vendria qualsevol peça.

L'art ha d'estar subvencionat? Totes les arts han de tenir ajut oficial.
Per què la gent ha de comprar art? Perquè és una part essencial de l'esperit.

Com seria el món sense art? No me'l puc imaginar perquè l'art forma part de la persona.

Josep Canals és un galerista però també un activista de l'art. Un home inquiet que a més de sentir amb intensitat la passió pel fet creatiu reivindica la importància que té el territori en la configuració de l'art a Catalunya. Des de Sant Cugat del Vallès, Canals ens ha recordat amb respecte i energia que existeix vida artística més enllà del carrer Consell de Cent de Barcelona. La reivindicació del territori no només l'ha fet des de la seva galeria. Canals ha trencat els límits del localisme i des de fa un bon grapat anys organitza la Biennal d'Art Contemporani Català, que ja porta 18 edicions. Es tracta d'un projecte itinerant que mostra per tot el país una panoràmica de l'art del moment. Gràcies a aquesta iniciativa es van poder contemplar, en els seus inicis, els treballs de Tom Carr, Ignasi Aballí, Pep Agut, Charo Pradas, Neus Colet, Sergi Barnils, Pep Camps, Quim Corominas, Albert Gonzalo i Xavier Grau en el seu període d'emergència. Noms que amb el pas del temps es van consolidar, com de segur ho faran els que darrerament han pres el relleu en cadascuna de les edicions.

Josep Canals es considera el degà del galerisme comarcal. La seva proposta arrenca el 1973 i va ser fruit de l'apassionament per l'art que sempre ha portat dins seu. “Per la tradició de Sant Cugat, jo sempre he portat el tèxtil a la sang i de ben jove, quan sortia de l'escola, me n'anava al casal parroquial, a classes d'art.”

L'Escola Catalana de Tapís va donar personalitat pròpia i contemporània a la tradició local de la indústria tèxtil de Sant Cugat representada per Tomàs Aymat i continuada per la família Samaranch. Als anys cinquanta, noms com ara Grau Garriga van aportar un caràcter avantguardista al món del tapís, molt influenciat fins llavors per les flaires noucentistes. Grans artistes com ara Tàpies, Miró i Subirachs van recórrer a la nova embranzida artística santcugatenca per fer els seus treballs tèxtils. “Aquest ambient em va influir molt, i l'any 1973, amb només 20 anys, vaig fundar la galeria”, explica. En aquell moment era un jove amb inquietuds: va passar per la Massana i per Belles Arts i visitava galeries com ara la Sala Gaspar i la Parés.

Però aquella primera experiència galerística encara no s'ajustava als seus desitjos, ja que es tractava de portar la programació d'una sala artística en el context d'un comerç dedicat als objectes de regal.

“Va ser l'any 1982, quan vaig anar a Arco, que vaig decidir crear la meva galeria amb el meu nom, com es va començar a instaurar aleshores.” Canals va marcar tres directius programàtiques ben clares: promocionar els artistes locals del Vallès, exposar noms de primera línia com ara Grau Garriga, Tàpies i Ràfols-Casamada, i, finalment, donar suport a joves emergents de l'època com ara Chancho, Pladevall i Susana Solano, que van ser tries encertades.

Des d'aleshores no ha parat de convertir la seva sala en un petit centre cultural on tenen lloc força actes dinamitzadors de la cultura local i també nacional, si no fos per la poca mobilitat que provoca la cultura en el país, sobretot pel que fa a la centralitat barcelonina, que sol autoalimentar-se sense parar gaire atenció a les propostes que es generen a les comarques. En aquest sentit, la vehemència de Canals és total. “Sovint s'oblida el treball que fan galeries com les de Reus, Sitges, Olot, Vic... Som un país de gent creativa i això s'expressa a totes les contrades.”

Aquest clam, Canals el repeteix amb una gran tenacitat sense oblidar la importància de les noves tecnologies. Acaba de distribuir una aplicació per a Android i Iphone que es diu Canals art.