Vols ser parisenca?

Diu Inès de La Fressange que no és necessari haver nascut sota la torre Eiffel per lluir com una parisenca. “Tenir una actitud made in Paris és més aviat un estat d'ànim.” I per això, per insuflar al món femení aquest esperit chic que ella tan bé domina “malgrat haver nascut a Saint-Tropez”, l'exmodel de Chanel ha escrit una guia d'estil que ha titulat, com no podia ser de cap altra manera, La parisienne (ara també La parisina, Grijalbo). Amb un format pràctic farcit de dibuixos propis i amb la seva filla gran exercint de model, Inès desvela els secrets de les dones que transiten pels carrers amb més estil. I és que, segons ella, la clau de l'èxit és divertir-se amb la moda, no seguir les regles, però tenir molt clar què és i què no és tendència.

Si haguéssim de resumir en tres línies la clau de l'estil parisenc seria vestir-se com si et sortís de manera natural, amb una base molt sòbria i de molta qualitat però sense posar-se anys a sobre anant massa clàssica: cal jugar i barrejar. Cultura urbana amb alta costura. L'ideal és dur un elegant vestit de lluentons i a sobre un jersei de caixmir molt confortable. O una samarreta senzilla del teu fill de 12 anys (d'aquí li deu venir a Victoria Beckham la seva afició a comprar en el Gap de nens!) amb un collaret de perles. Mai apostar per un total look, ja sigui de tigressa o d'executiva amb bossa i sabates a joc.

A la parisenca que descriu Inès li agrada ser ella la seva pròpia guru de moda (malgrat que admira Jane Birkin i Charlotte Gainsbourg) i li encanta l'estil sans effort. Que no es noti que es llegeix de dalt a baix el Vogue! Texans desgastats i bruses de seda, pantalons sastre amb samarreta informal... La Carla Bruni dels últims temps, que ha descuidat bastant el seu aspecte refinat arran de la maternitat, potser no intenta guanyar vots de la classe mitjana per ajudar Sarkozy en les eleccions sinó que senzillament ha llegit aquest llibre a fons i l'interpreta a la seva manera!

Perquè si mireu les fotos que l'il·lustren resoldreu que l'aspecte acuradament descuidat és fonamental per passejar per París. De fet, la senzillesa és la base, i per demostrar-ho l'exmodel ens assegura que amb 7 peces bàsiques es pot aconseguir. Una jaqueta masculina, una trinxera, un jersei blau marí, una samarreta sense mànigues, el vestidet negre que es va inventar Coco Chanel, uns texans i una caçadora de cuir ben rebregada.

Voilà! I si anem perdudes a l'hora de trobar les peces, també ens aporta una llista de botigues boho chic de tota mena. Roba, decoració, menjar... Algunes de molt conegudes, com Muji o Bonpoint (la botiga de la rue de Tournon és espectacular), algunes amb clientes famoses al darrere: Jackie Kennedy duia guants de la casa Causse. “La parisenca sempre va admirar Jackie Keneddy en l'etapa Onassis: pantalons blancs, samarreta negra, sandàlies senzilles i unes ulleres de sol enormes”... Parlant de sandàlies, a Nessim Attal, compra les que llueix en ocasions tan especials com el casament d'Albert de Mònaco. Aquell dia el seu look informal va sorprendre tothom. Alguns van criticar que semblava que tornava de la platja (ara al llibre ho entendran tot!). Anava plana, amb barret de palla i un sedós vestit de Chanel. Un look molt similar al de la seva íntima amiga Carolina de Mònaco, amb qui sempre l'hem vist en els moments importants de la vida, com el dia del funeral del seu marit, l'executiu italià Luigi d'Urso, mort el 2006 amb poc més de 50 anys.

Les seves filles duien les populars ballarines amb sivella de Roger Vivier, firma en què la seva mare va treballar de relacions públiques i que no deixa de recomanar al llibre.

Filla d'un marquès i d'una model argentina, Inès de La Fressange va viure la seva infància en un palau del segle XVIII, i als anys vuitanta es va convertir en una top model i en imatge de Chanel gràcies a Karl Lagerfeld. La unió es va trencar, probablement, perquè Fressange va acceptar cedir el seu bust per representar la imatge de la Marianne francesa (com després faria Letitia Casta), cosa que no va agradar al kaiser perquè va considerar que s'associava a una imatge de la bellesa massa burgesa.

L'exmodel, i també dissenyadora, fa temps que només fa aparicions esporàdiques a la passarel·la tot i que continua col·laborant amb Jean Paul Gaultier. Als 55 anys assegura que la clau per ser bella és evolucionar amb l'edat “sense caure en l'avorriment”. Si passes del mig segle cal eliminar els shorts del vestidor però no deixar de sorprendre. Com ella mateixa quan va anar al casament d'Albert.