És el final dels deures escolars?

No fer els deures escolars era fins ara una rebel·lió estrictament emparada per la mandra. A l'Estat francès, des de dilluns passat, és un acte de revolta educativa emprès pels pares d'alumnes. La principal federació d'associacions de pares (FCPE) i l'Institut Cooperatiu de l'Escola Moderna han decretat una vaga general de deures a l'escola primària durant quinze dies. Ce soir, pas de devoirs! és el nom de la campanya, histriònica per a la majoria però argumentada pels seus promotors, que busca posar en qüestió aquesta pràctica ancestral de dubtosa utilitat.

“Fer una redacció, aprendre una poesia, recitar taules de multiplicar... a l'escola sí, però no a casa si us plau!” Aquest és un dels molts testimonis que pares d'alumnes han anat deixant al bloc cesoirpasdedevoirs.blogspot.com. N'hi ha centenars que relaten l'angoixa que pateixen els fills i els propis pares en el seu rol a cavall entre professor de matemàtiques i policia escolar. “Quan veig la filla a les sis de la tarda estudiant una lliçó sobre l'època feudal, em fa mal al cor”, es lamenta una altra mare, representant del 59% de francesos que considera un turment l'estona dels deures, segons l'estudi d'inequívoc títol Al·legat contra la pressió escolar.

Els testimonis recullen a grans trets l'argumentari dels impulsors de la iniciativa. Per Jean-Jacques Hazan, president de la FCPE, els deures a casa tenen escàs sentit educatiu i són un reproductor de desigualtats socials. “Als alumnes que han entès la lliçó i han resolt correctament els exercicis a classe, els estem fent perdre el temps”, considera Hazan. I els que no se n'han sortit a classe? “No serà a casa, lluny de la presència del professor, que se'n sortiran millor.” El segon motiu que argüeixen perquè es compleixi la prohibició d'assignar deures per escrit als escolars de primària, vàlida des del 1956 a l'Estat francès, apunta a la igualtat d'oportunitats. Deixant per a les hores extraescolars una part de la formació de l'alumne, les famílies més adinerades poden destinar recursos a contractar educadors particulars, mentre que els nens de famílies més populars han de conformar-se amb les escasses aptituds pedagògiques dels pares.

Més enllà del seguiment del simulacre de vaga, que acabarà dilluns que ve, la campanya ha obert el debat a l'Estat francès, país amb l'horari lectiu més llarg d'Europa. Myriam Menez, presidenta de l'altra gran associació de pares (PEEP), considera que els exercicis fora d'escola doten d'autonomia els alumnes i el ministre d'Educació, Luc Chatel, s'hi ha afegit tractant la proposta de demagògica. Qui l'ha reprès, implícitament, ha estat el seu president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, que dos dies després que es decretés l'alto als deures, ha sumat una promesa educativa més al carro electoral: cada escola tindrà una dotació de crèdit per ajudar els nens d'educació infantil i primària en circumstàncies difícils. Casualitat o impuls electoral, la proposta apunta maneres per reduir la “subcontractació pedagògica” a què estan sotmesos els pares i que denuncien des de Ce soir, pas de devoirs!