Barcelonès
Comerços que resisteixen
L'Ajuntament de l'Hospitalet reconeix amb un acte la trajectòria de vuit botigues de la ciutat que tenen més de 50 anys
Es concentren als barris del Centre i de Santa Eulàlia i es reparteixen en sectors variats
Ricard Monrós recorda com la botiga de fotos que regenta a l'Hospitalet, amb els seus germans Antoni i Montse, ocupava només una petita part a l'entrada de la casa familiar del carrer Roselles. El 1954 va néixer com un laboratori de revelat fotogràfic amb una petita botiga. Tot artesanal. L'Antoni Monrós es cuidava de preparar les fórmules dels productes químics per revelar les fotografies familiars i de paisatge dels seus clients. “En aquella època es feia turisme interior, com anar a Rupit. Puigcerdà ja queia lluny”, explica. El 1962, la família va traslladar l'habitatge al pis de dalt i va deixar lliure la planta baixa per ampliar la botiga. “Va muntar un laboratori gairebé artesanal”, recorda el seu fill, poc abans que comencés el boom de la fotografia en blanc i negre.
La botiga va viure també els anys daurats el color, entre el 1992 i el 1997, fins que va aparèixer el format digital. “A partir d'aquí, el negoci comença a baixar”, assenyala Monrós, que ha patit, com tots, la reconversió al món digital. “Ha estat fatal, es fan milions de fotos i no es revelen”, es lamenta. Ha tocat adaptar-se i omplir la botiga d'àlbums, marcs convencionals i digitals, accessoris i paquets personalitzats amb tot tipus de suport on poder estampar una fotografia. A final dels setanta, la botiga va incloure servei de copisteria, on també s'ha notat el canvi amb el format digital: la irrupció del correu electrònic ha fet baixar molt el nombre d'impressions, i també la davallada de la construcció. “Ara només es fa una còpia impresa d'un plànol per obra”, assenyala. De moment la foto de carnet segueix tenint demanda. “Però també perilla per les webcams!”, alerta Monrós. Pel que fa al relleu generacional, Monrós confia en un nebot amant de la fotografia.
La botiga Monrós és un dels set comerços que han estat reconeguts per l'ajuntament com els més antics de la ciutat. El més veterà és la farmàcia Turmo, que va obrir el 1939 a Santa Eulàlia. En aquest barri es troben dues més de les botigues amb més anys, com Bosses Pareto, fundada el 1955, i Elvi's, dedicada a la venda de roba interior des del 1955. A Collblanc es troba l'administrador de finques Pallarés des del 1950. I al Centre, a més de la botiga Monrós, hi ha la floristeria Q Flor, fundada el 1950, i la gestoria i autoescola Andreu, en funcionament des del 1953.
El consistori ha reconegut, a banda dels comerços amb més de 50 anys, dues persones destacades en el món comercial: Miquel González, expresident del grup Botigues Centre-Sant Josep, i Guadalupe Ortega, expresidenta del Merca-2 Bellvitge. González va començar a treballar el 1966, amb 15 anys, com a aprenent en un taller de joieria. Quan el taller va tancar va crear una empresa amb un soci, González i Surroca Joiers, on encara treballa. Ha estat a la junta de Botiguers del Centre i Sant Josep, com a vocal i com a president sis anys. Durant el seu càrrec s'ha posat en marxa el pla de dinamització del centre. Guadalupe Ortega va començar a treballar amb 14 anys com a aprenenta al mercat de Collblanc. Ha treballat també als mercats de la Florida, del Torrent Gornal, de Bellvitge, de la Boqueria i al Merca-2 Bellvitge. Destaca per la seva implicació en els mercats i com a presidenta del Merca-2 Bellvitge ha estat reconeguda pel consistori per haver-lo convertit en un dels més dinàmics de l'Hospitalet.