Glòria a la senzillesa

Del ram de lliris que la seva néta li va regalar el 22 de març –un dia especial per a ell, la seva família, els seus amics i els entusiastes seguidors de la seva pintura–, Josep Serra Llimona (Ametlla del Vallès, 1937) n'ha gestat els últims dies unes entendridores aquarel·les en les quals, una vegada més, exalta la grandesa de les coses senzilles. Ja fa alguns anys que Serra Llimona va perdre la força física per pintar grans olis, però no es lamenta, no culpa ni es culpa, ni tan sols s'entristeix, perquè ell sap que segueix sent “un privilegiat”, un talent creatiu que atrau els àngels fugissers que de tant en tant, molt de tant en tant, li revelen el poder de l'art: “Arribar més enllà del que sabies, connectar amb alguna cosa superior a tu mateix.”

El 22 de març va ser un dia molt especial per a ell i per a tots els seus. Reunits a la Sala Parés, van celebrar el seu 75è aniversari i els seus 50 anys de dedicació apassionada i incondicional a la pintura. La galeria del carrer Petritxol ha correspost al seu artista més emblemàtic i popular amb una exposició d'homenatge que aplega 40 olis de diverses èpoques i una quinzena d'aquarel·les de creació recent, procedents de la col·lecció particular del mateix autor.

La selecció de les obres, a cura de la galerista Marta Maragall, evoca i invoca la manera de ser i fer d'un pintor de família d'artistes (la seva mare era la filla del pintor Joan Llimona, germà de l'escultor Josep Llimona) que s'ha mantingut al marge de les avantguardes del segle XX sense renunciar a ocupar un territori propi dins la tradició. La seva aliança amb l'impressionisme d'essències mediterrànies, mai cerebral, sempre sentimental, descendent directe de la pintura vitalista de Josep Amat, ha captivat una pila de col·leccionistes –sens dubte, Serra Llimona és un dels artistes catalans que més ha venut i ven– i, insòlit en els pintors tan comercials, ha rebut molta atenció i respecte de la crítica. “Serra Llimona ha estat un dels pintors catalans del darrer mig segle que més s'ha esforçat per conquerir el dret a la mirada, a una mirada franca i receptiva, neta i senzilla, curiosa, mai presumptuosa i sempre vibrant d'un lirisme contingut”, escriu Àlex Susanna en el catàleg de l'exposició.

Al seu paradís d'Horta, un refugi de serenor i de silenci que encara atresora les olors i els colors dels camps, les vinyes i els fruiters de l'Ametlla del Vallès, on va néixer en plena guerra, Serra Llimona es lliura amb intel·ligència i sensibilitat a aquestes aquarel·les, cada vegada més etèries, més depurades i essencials, unes delícies que són el bàlsam del seu delicat estat de salut. Ja fa 30 anys que li van diagnosticar Parkinson, però mai ha deixat vèncer el seu optimisme.

Al seu cau d'Horta, on la Glòria, la seva dona, li prepara rams de flors silvestres, mai sofisticats, sempre senzills, i a Fornells, a Menorca, on la finestra del seu estudi l'obre al mar, el mar que l'ha acompanyat tota la vida, Serra Llimona segueix teixint la seva trajectòria artística fidel als seus orígens i als seus mestres, que el transporten a les primeres incursions a l'art amb els seus companys de Virtèlia i al taller de Ramon Rogent. És des de llavors que se sent deutor de la natura, matèria primera de la seva obra. Tot i que va estudiar dret, com el seu admirat Roca Sastre, es va decidir per l'art ben conscient del risc que comportava. La llibertat, diu amb aquesta veu inaudible que li surt de l'ànima, ha estat la gran recompensa de la seva elecció. “No canviaria la meva vida de pintor per cap altra.”