Rajoy ataca sanitat i educació per estalviar 10.000 milions
La Moncloa precipita l'anunci per calmar els mercats i garantir que les comunitats frenen el dèficit
De Guindos planteja un copagament sanitari en funció de la renda
El PP el desautoritza però no ho fa cap membre del govern
passa a la pàgina següent
Luis de Guindos no només és el ministre d'Economia, sinó també l'home investit per Mariano Rajoy perquè en un fluid anglès enviï els missatges que calmen els mercats i que anticipen l'escenari local. Després d'avançar una reforma profunda de l'educació i de la sanitat al diari alemany Frankfurter Algemeine, La Moncloa va fer ahir una reunió sorpresa que es va saldar amb un comunicat en què s'anunciava una altra tisorada rècord i ara en les grans partides de l'estat del benestar que són competència de les comunitats: un ajust per estalviar 10.000 milions en sanitat i educació.
Un dels punts dèbils que els mercats detecten en el pressupost és que les comunitats autònomes aconsegueixin rebaixar el dèficit a l'1,5% del seu PIB quan alguna, com en el cas de Castella-la Manxa, parteix d'un llunyà 7,3%. Alhora, les comunitats han al·legat que l'ajustament és un repte colossal perquè un 65% de la seva despesa es concentra en partides inalterables: sanitat, educació i serveis socials.
Conscient de l'atzucac, Rajoy va accelerar ahir la reforma de la sanitat i de l'educació per estalviar 10.000 milions. L'angoixa pel setge al deute sobirà és de tal calibre que Rajoy no va ni esperar fins divendres per debatre l'ajustament addicional i va convocar el seus ministres Cristóbal Montoro (Hisenda) i Luis de Guindos (Economia) a la tarda a La Moncloa per confeccionar el programa d'estabilitat 2012-2015 i anunciar en ple dilluns un estalvi que “superarà els 10.000 milions”. Per calcular la magnitud de l'ajust extra cal pensar que l'impopular pressupost del 2012 ja conté un ajust de 27.300 milions, així que ara se li afegeix un 30% addicional. A més, el deute sanitari de les comunitats és de 15.000 milions.
Xifra sense el càlcul
La reunió d'urgència d'ahir buscava un efecte en els mercats i no a casa, així que la nota de foli i mig de La Moncloa subratlla la xifra d'estalvi milionari però sense detallar-ne el càlcul. El més concret que revela la breu nota són “reformes encaminades a assolir una major racionalització, eliminació de duplicitats i eficiència en la gestió dels grans serveis públics”.
Hores abans, De Guindos havia plantejat introduir un copagament –o repagament– dels serveis sanitaris en funció de la renda del pacient. Si bé va rebutjar el copagament pur –“no és la panacea”–, De Guindos sí que va voler apostar per restar serveis gratuïts als pacients de rendes altes. “Hem d'obrir el debat de si hem de proveir gratuïtament tots els serveis sanitaris a un senyor que cobri més de 100.000 euros”, suggeria el ministre d'Economia.
Pel que fa al copagament en funció de la renda l'autora intel·lectual és Esperanza Aguirre, que dins el PP fa front comú amb el gallec Alberto Núñez Feijóo per implantar-lo. Però dins el PP el vistiplau no és unànime, com va plasmar el número tres, Carlos Floriano, que va desautoritzar la idea de De Guindos tot rebaixant-la a una “reflexió personal” i va reafirmar l'aposta per la “sanitat gratuïta”. A La Moncloa, paradoxalment, ningú no va desmentir De Guindos: ni la ministra de Sanitat, Ana Mato, ni els seus superiors jeràrquics, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i Rajoy.
A banda de l'estalvi de 10.000 milions que el Consell de Ministres aprovarà divendres dins la llei d'acompanyament del pressupost, Rajoy va anunciar de sorpresa que accelera privatitzacions i vendes de participacions de la Sepi. És un gir forçat pel setge al deute que ha disparat la prima de risc als 400 punts bàsics, perquè a l'oposició l'ara president acusava Zapatero de voler malvendre Loteries i Aena en plena crisi. L'oposició va encaixar amb commoció l'anunci del nou ajust i el PSOE vol forçar la compareixença extraordinària de Rajoy perquè expliqui un pla que considera “intolerable”.
ve de la pàgina anterior
El repte d'idear una escala progressiva entre Botín i el seu jardiner
D.P
L'executiu de Rodríguez Zapatero va implantar una deducció de 400 euros en l'IRPF el 2008 i l'aleshores opositor Cristóbal Montoro ho va criticar perquè “beneficiava igual Botín que el seu jardiner”. “És cert, però de Botín n'hi ha un i de jardiners n'hi ha milions”, va replicar-li Pedro Solbes com a vicepresident. El debat és vell, però il·lustra el repte que té un ministre d'Hisenda quan vol traçar una escala progressiva i gravar segons la renda.
Complexitat tècnica
El repte del mecanisme de progressivitat és tan complex que sovint no està a l'abast de les comunitats, que aposten per impostos universals i no progressius com ara el cèntim sanitari o bé l'anomenat “tiquet moderador” de la Generalitat, que –seguint la polèmica de Montoro i Solbes– no distingeix entre Botín i el seu jardiner. Instal·lar la progressivitat en el copagament de la sanitat pot ser equitatiu però obligaria els tècnics del ministeri a replicar un índex similar al de l'IRPF, que ara té sis trams per diferenciar els nivells de renda i aplicar retencions que van del 24% al 45% (del 24,75% al 56% amb l'actual increment en vigor el 2012 i 2013), i fixar les correspondències en cada servei sanitari a finançar.
