Els mestres avisen que la nova tisorada farà perdre qualitat

Plou sobre mullat al sector de l'ensenyament. Si les retallades del govern català ja van posar en alerta la comunitat educativa perquè feien més complicada la feina als mestres, la nova tisorada anunciada dilluns pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, els ha acabat d'encendre. Les mesures apuntades per Wert toquen, a parer de docents i pedagogs, el moll de l'os del sistema educatiu, especialment l'augment d'alumnes per classe i el d'hores lectives del professorat.

Els estudis més recents sobre l'eficiència del sistema educatiu coincideixen a assenyalar l'atenció personalitzada i l'adequació de l'ensenyament a les característiques de cada grup com a claus en la lluita contra el fracàs escolar, unes directrius, a priori, difícils d'aconseguir amb més alumnes a l'aula i uns professors amb menys temps per preparar les classes.

“L'augment d'un 20% de les ràtios és com tornar trenta anys enrere”, critica Assumpta Capellades, directora de l'escola El Sagrer, de Barcelona. Capellades explica que els últims anys la manera d'ensenyar ha canviat molt: “Cada cop es treballa més amb grups reduïts, amb ordinadors i altres eines; a les aules no hi ha només taules i cadires.” “Si s'augmenta el nombre d'alumnes, no hi cabrem”, avisa la directora d'El Sagrer.

També reivindica la importància de la feina que fan els mestres fora de l'aula. “Si amplien les hores lectives no tindrem temps de preparar les classes per atendre la gran diversitat que tenim avui dia, ja que els mestres no només ens dediquem a fer una classe magistral i posar exercicis, també hem d'atendre bé els alumnes, les famílies, treballar amb psicòlegs, etc.”, sosté Capellades. “Dir que les retallades no afecten la qualitat de l'ensenyament és una fal·làcia”, conclou.

Àngel Casajús, membre del Consell Social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, també s'indigna quan sent que les retallades “no faran empitjorar la qualitat de l'ensenyament”. “Tant l'augment de ràtios com el de les hores lectives del professorat comportaran una disminució important del nombre de professors i això influirà en l'organització, que tant havia costat aconseguir, i de grups de desdoblament en determinades matèries del currículum, i també en la confecció de grups reduïts de reforç instrumental per als alumnes amb necessitat de suport educatiu, que ara no poden assolir les competències pròpies de la seva edat”, avisa Casajús. El pedagog denuncia que la davallada d'“incorporacions de professorat i l'eliminació de places que ja existien” afectarà especialment aquesta atenció a la diversitat.

De moment, però, encara no s'ha aclarit de quina manera concreta afectaran Catalunya els plans de Wert. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, considera que les mesures presentades pel ministre d'Educació són inaplicables el curs vinent i que caldrà esperar almenys fins al 2013 per dur-les a terme. Rigau calcula que, com a molt al setembre, es podrà augmentar el nombre de places a primer de primària i a primer d'ESO, i després anar incrementant les ràtios de manera progressiva. La consellera va advertir, a més, que els centres estan a punt de tancar el procés de preinscripció i les places ja estan ofertes. També va recordar que “fa vint anys que les aules es construeixen per a 25 alumnes” i, d'altra banda, que no sempre serà possible encabir alumnes nous a l'aula. “No s'eixamplaran les parets”, va resumir la consellera. Rigau també va fer una crida a la unió de tota la comunitat educativa per defensar les competències de la Generalitat amenaçades pels plans del Ministeri, com ara la de “fixar la jornada del professorat”.

Els sindicats van fer costat al govern pel que fa a la defensa de les competències, però li van retreure que ara es queixi, perquè va ser el primer a retallar en educació.