Pressió sense treva
El malestar per les retallades i la reforma desemboca en la manifestació del Primer de Maig més massiva
Milers de persones surten en defensa de l'estat del benestar
La pressió ciutadana no afluixa. Malgrat que el matí d'ahir era assolellat i convidava a aprofitar l'últim dia del pont, milers de persones van aparcar els plans lúdics i van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a la manera com s'està abordant la crisi. S'han fet ja desenes de protestes contra la reforma laboral i la política de retallades de l'administració, i també s'ha viscut una vaga general, però hi continua havent ganes d'expressar el malestar. Tantes, que ahir Barcelona va viure la manifestació del Primer de Maig més massiva dels darrers temps.
Fins i tot la Guàrdia Urbana va haver de doblar la xifra de participació que fa anys que invariablement facilitava, fins als 15.000 manifestants. CCOO i la UGT asseguraven que havien aconseguit aplegar unes 100.000 persones, 60.000 més que el 2011. Deixant de banda l'habitual ball de xifres, la veritat és que una marea humana va inundar ahir Via Laietana amb consignes i pancartes contra “la dictadura dels bancs” o els “polítics corruptes” i a favor de l'“ocupació de qualitat”, els “salaris dignes” i l'estat del benestar.
Les grans protagonistes gràfiques del dia, però, van ser les tisores encabides dins d'un senyal de prohibit que ja s'han convertit en la icona de la revolta antiretallada. Fent ús de la ironia, un grup de manifestants es preguntaven a través de les seves pancartes si posats a retallar no es podia passar la tisora entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol. Uns altres reclamaven que es redueixi la despesa de l'exèrcit, l'Església i la casa reial.
En els seus discursos, els líders de la UGT i CCOO de Catalunya van denunciar un cop més el fet que es pretengui sortir de la crisi “amb l'absurda política neoliberal d'abaixar costos laborals i desmuntar el model social”. Ho va dir el secretari general de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego, que lamentava que “les polítiques d'austeritat que la Comissió Europea inspira i que a Catalunya s'apliquen de manera acrítica i a l'avançada estan provocat una important fractura social”. Un exemple: “L'injust i aberrant intent de deixar sense dret a la salut els immigrants sense papers.”
Atac a l'autogovern
“Molts dels que sou aquí no podreu portar els vostres fills a la universitat perquè només estarà a l'abast d'uns pocs privilegiats”, va rematar el líder de la UGT, Josep Maria Àlvarez. Els sindicalistes també van criticar que l'executiu de Mariano Rajoy aprofiti la crisi per atacar l'autogovern de Catalunya i van tenir un record especial per al col·lectiu de joves, “que són els que realment estan patint l'atur d'una manera absolutament insuportable”. També la USOC va denunciar ahir que la reforma laboral del PP “condemna els joves a la desocupació i a la precarietat, i obligarà molts d'ells a emigrar a l'estranger per trobar una feina que els permeti construir el seu futur”. “És la generació més ben preparada de la nostra història i està patint un atur de prop del 50%!”, s'exclamava ahir Antònia Gil, secretària del sindicat.
Les altres convocatòries
Ho va assegurar en la manifestació que la USOC va organitzar i que va aplegar més de 1.000 persones, igual que la concentració convocada per la CGT. Aquest últim sindicat va aprofitar l'acte per reclamar la llibertat de la seva secretària d'organització, empresonada per la seva suposada participació en els aldarulls del dia de la vaga. Va ser una demanda que també van fer la resta d'organitzacions sindicals, que van acusar el govern de jugar amb la “por”.
A Artur Mas i el seu equip, els representants dels treballadors també els van retreure que a Catalunya “plogui sobre mullat”, és a dir, que les retallades de Rajoy se sumin a les que ja fa temps que decreta el govern. L'oposició va aprofitar la manifestació per treure el nas. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va assegurar que “mai'' a Catalunya s'havien aprovat tantes retallades de drets i de serveis públics com ara, mentre que Joan Herrera, president del grup parlamentari d'Iniciativa-Verds, va defensar que “hi ha alternatives'' a les polítiques que l'únic que pretenen és “abaixar els sous''. “Mig Europa ja ho està dient”, va recordar.
A Lleida, amb entre 600 i 1.500 manifestants, segons les fonts, la manifestació va estar marcada pel tancament de l'acadèmia militar de Talarn i per l'ERO de l'estació d'esquí de Boí Taüll. Unes 2.000 persones es van congregar a Girona, on els sindicats van assegurar que es vivia el Primer de Maig “més dur” dels darrers 25 anys perquè s'hi arriba amb els “drets trinxats”. Pel que fa a la protesta de Tarragona, la van secundar 8.000 persones segons els convocants, 5.000 si es fa cas dels càlculs de la Guàrdia Urbana.
Un calendari farcit de protestes
Les manifestacions del Primer de Maig són un pas més en “l'escalada de protestes” dissenyada pels sindicats per obligar el govern espanyol a reobrir el diàleg social i aconseguir que tant l'executiu com la Generalitat deixin d'escanyar l'economia i apostin per mesures d'estímul. “Europa ha de ser governada pel conjunt dels països europeus i no només per l'eix de Berlín i París, ja que si no s'haurà de reclamar el dret de votar en les eleccions d'aquests dos països”, reflexionava ahir el secretari general de la UGT.
La pròxima cita per exigir el canvi de polítiques és diumenge que ve, quan els sindicats participaran en els actes de celebració del primer any del moviment dels “indignats”. La resta del calendari s'anirà programant en funció de les reformes que es vagin aprovant. “Cada divendres, el Consell de Ministres ja ha dit que ens anirà imposant una nova penitència”, va recordar Àlvarez.
Abans d'ahir i només quatre dies després que se sabés que l'atur ja supera el 22% a Catalunya, l'Organització Internacional del Treball avalava les tesis sindicals i demanava al govern de Rajoy que parli amb els agents socials i rectifiqui, ja que la reforma laboral només servirà per destruir més llocs de treball.
