Merkel frena Hollande
Alemanya adverteix que l'austeritat és “innegociable” i es nega a reobrir el pacte de disciplina fiscal perquè “ja s'ha aprovat i s'ha d'aplicar”
El president electe entrarà a l'Elisi dimarts i viatjarà immediatament a Berlín
François Hollande, flamant president electe de França i esperança blanca de la socialdemocràcia europea, es va estimbar ahir contra el mur de la inflexibilitat alemanya. Angela Merkel el va advertir ja en el minut u de partit que l'austeritat és “innegociable” i que no podrà complir la seva promesa estel·lar de frenar el pacte de disciplina pressupostària, o d'almenys afegir-hi mesures per estimular el creixement, perquè “ja s'ha aprovat i s'ha de posar en pràctica”. Puny de ferro en guant de seda, la cancellera rebrà Hollande “amb els braços oberts” a Berlín, en el seu primer viatge, la setmana que ve mateix, però no li pensa cedir el lideratge ni canviar les regles del joc de l'euro.
Hollande rellevarà Nicolas Sarkozy a l'Elisi dimarts que ve, 15 de maig, i “immediatament després” volarà a Alemanya. Berlín viu aquest gir socialista de França com un simple procés d'ajustament tècnic i pretén passar de Merkozy a Merkollande sense canviar el seu rol dominant: la cancellera decideix, i el president francès aplaudeix i fa de comparsa. “No volem agreujar el deute amb la promesa del creixement; només podem fomentar-lo amb reformes estructurals”, ja “no ens podem permetre mesures d'estímul finançades a crèdit” com les del 2008, va etzibar ahir Merkel a l'esquerra francesa, que encara es recuperava de la ressaca de la seva última presa de la Bastilla. Els setze socis de França a l'euro (gairebé tots conservadors) volen sopar amb Hollande a Brussel·les aquest maig, per veure si la seva proclama que “l'austeritat no pot ser una condemna” és retòrica pura o si realment té cap pla concret per complementar-la amb mesures a favor del creixement que no agreugin els números vermells. Merkel, però, ja avisa que el seu tractat de disciplina pressupostària, signat el 2 de març per 25 dels 27 caps d'estat i de govern europeus, és intocable. I repeteix la cantarella que “el creixement i l'austeritat són dues cares de la mateixa moneda”.
Els primers efectes de la victòria d'Hollande, però, ja es noten a la Comissió Europea, que molt previsiblement aquest divendres obrirà la porta a flexibilitzar la reducció del dèficit i podria donar una pròrroga d'un any més a Rajoy, fins al 2014, per complir el 3%. El president de l'executiu comunitari, José Manuel Durão Barroso, va agrair al socialista francès que no s'hagi deixat seduir pels cants de sirena populistes (a diferència de Sarkozy i del seu gir ultra per atraure, sense èxit, els votants de Marine Le Pen) i es podria entrevistar amb ell diumenge mateix. També el president dels Estats Units, Barack Obama, així com el primer ministre britànic, David Cameron, i l'italià, Mario Monti, van telefonar a Hollande per felicitar-lo, com Merkel.
Cent dies d'infart
A Hollande l'esperen ara cent primers dies d'infart, si vol que les seves promeses no acabin sent un foc d'encenalls. Tot just trepitjar l'Elisi, d'entrada, s'haurà d'abaixar el sou en un 30% (el seu predecessor Sarkozy se'l va apujar un 172%, fins a 19.331 euros mensuals nets, i la polèmica l'ha perseguit fins al seu naufragi polític). També els seus futurs ministres veuran retallat en gairebé una tercera part el seu salari. I, a més, hauran de signar una “carta deontològica” i fer pública una “declaració d'interessos”, així com la resta d'alts càrrecs.
Moltes expectatives, i alhora incredulitat i alguna burla, ha generat la seva intenció de bloquejar l'augment del preu dels carburants durant tres mesos, per decret. O de limitar els sous dels alts executius, prohibint als directius cobrar més de vint vegades el salari de l'empleat més mal pagat de l'empresa: si el treballador que menys cobra ingressa 1.400 euros mensuals, el que més cobra en rebrà com a màxim 28.000. Desafiant els mercats, Hollande refarà la reforma de les pensions de Sarkozy i permetrà que es jubilin els francesos de 60 anys que hagin començat a treballar als 18 i que hagin cotitzat 41 anys.
També per decret haurà d'apujar en un 25% les ajudes a l'escolarització que reben les famílies més modestes (actualment d'uns 300 euros anuals, per menor d'entre 6 i 18 anys). I avalarà els joves per facilitar-los l'accés a un habitatge de lloguer. Hollande intentarà esmenar, a més, la fugida del govern de Sarkozy cap a la ultradreta, permetent als estudiants extracomunitaris que es quedin a França per treballar un cop s'hagin diplomat (el fins ara ministre d'Interior, Claude Guéant, els volia fora de l'Hexàgon).
Si el primer viatge d'Hollande serà a Berlín, el segon el portarà als Estats Units, primer al G-8 de Camp David (18 i 19 de maig) i després a la cimera de l'OTAN a Chicago (20 i 21 de maig), en què anunciarà als seus aliats la retirada de les tropes franceses de l'Afganistan a finals d'aquest 2012. Per a l'estiu, després de les legislatives (i d'una nova pluja de xampany a la rue Solférino), Hollande deixa l'amenaça d'imposar un impost del 75% als que ingressin més d'un milió d'euros l'any i de suprimir totes les dreceres fiscals (exoneració de les grans successions, nínxols fiscals...) amb què el “president dels rics” va protegir els seus amics empresaris del Fouquet's. Hollande, declarant un altre duel als inversors, també premerà el fre de l'austeritat i suavitzarà les retallades; endarrerirà, doncs, el sanejament dels comptes i el retorn a l'equilibri pressupostari fins al 2017. I contractarà 60.000 nous professors. L'IVA de Sarkozy del 21,2% també té els dies comptats.
LES XIFRES
Pròrroga per a Rajoy
albert seguraLa Comissió Europea va anunciar ahir que farà un estudi de la situació macroeconòmica de l'Estat espanyol per decidir si dóna més temps al govern de Rajoy per complir amb l'objectiu de reduir el dèficit al 3% el 2013. “Els serveis de la Comissió realitzaran una anàlisi econòmica, que haurà de ser aprovada políticament per la mateixa Comissió”, va explicar en roda de premsa el portaveu comunitari d'Afers Econòmics i Monetaris, Amadeu Altafaj. A partir de l'anàlisi, es podrien flexibilitzar els criteris per assolir l'objectiu de dèficit.
La Comissió té previst publicar divendres que ve les seves previsions econòmiques, en les quals inclourà les perspectives de creixement, deute, dèficit, inflació i ocupació per als vint-i-set estats membres.
A partir d'aquestes previsions, i de l'anàlisi dels programes d'estabilitat i de reformes elaborats per cada estat, Brussel·les publicarà el dia 30 de maig les recomanacions específiques per a cada país. El govern espanyol preveu una caiguda del PIB de l' 1,7% aquest 2012, en contraposició a l'1% de la Comissió Europea.
