Ensenyar massa aviat

En una escola d'Andorra, l'Escola Espanyola d'Escaldes Engordany, una mestra ha estat despatxada perquè onze dels deus deixebles de quatre anys ja havien après a llegir, sumar, restar i fins i tot començaven a escriure. Es pot dir que el rebuig de l'opinió pública respecte d'aquesta mesura, la d'acomiadar la mestra, ha estat general. En uns moments en què torna a invocar-se la cultura de l'esforç, expulsar una persona just perquè força el seus alumnes esdevé motiu d'escàndol. El cert és que cap dels admiradors d'aquesta professora no es pregunta quins efectes té en els petits tan precoç coneixement.

De sobte, els èxits del sistema educatiu de Finlàndia, mereixedor del primer lloc en l'informe PISA, cauen en l'oblit. Ningú no fa esment de l'importat detall que al país nòrdic l'ensenyament obligatori s'inicia als set anys. Allí consideren que no és fins aquesta edat que el cervell està en condicions òptimes per aprendre. I els bons resultats estan sobre la taula.

Els admiradors de la professora censurada passen per alt com de coaccionats han estat aquests menuts perquè aprenguessin tan aviat les lletres i els números en comptes de deixar-los al seu albir per jugar, descobrir per si mateixos allò que els cridava l'atenció, què els interessava, què volien fer per pròpia elecció. Quantes hores, als quatre anys, enganxats a una cadira davant d'un quadern ple de gargots inventats pels grans i a la recerca d'un triomf pírric!...

Onze criatures destacant i competint des de la tendra infantesa, seguint unes regles que els impedien desenvolupar-se al seu aire. Els finlandesos ho tenen clar, aquí sembla que hi ha persones que no.

Tot plegat recorda aquell temps en què alguns progenitors portaven llurs bebès a uns centres en què els estimulaven el cos i els reflexos, a veure qui es movia millor, més ràpidament, més espectacularment. Crec que això ha passat de moda, per sort per als indefensos nadons. Una sort semblant a la que acaben de tenir els petits alliberats andorrans.