Política

ANTONIO MASA GODOY

PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ REGIONAL EMPRESARIAL EXTREMENYA CREEX

“Reglamentar la llengua a tot arreu crea desigualtats”

“Amb la crisi es fan més fortes les diferències entre Catalunya i Espanya, això també passa en les famílies, però en moments així és quan cal estar més units que mai”

“Tots els poders públics haurien de promoure una distribució de la renda regional més equitativa, i això només es pot aconseguir amb un sistema fiscal únic”

Entenc que qualsevol societat vulgui protegir la seva cultura, però es pot fer dins de l'Estat

Antonio Masa Godoy (Badajoz, 1942) és empresari agrícola, i presideix la patronal extremenya des del 1982. És fill d'Antonio Masa Campos, alcalde de Badajoz durant el franquisme, entre els anys 1944 i 1954. Abans de dedicar-se a l'associacionisme empresarial, Masa Godoy va ser diputat a Madrid per la UCD entre el 1977 i el 1979. Durant aquests anys també ha estat president de la Caja Rural de Badajoz, vicepresident de la CEOE i conseller d'Iberia. Ha mantingut posicions moderades, buscant l'entesa amb administracions del PSOE i del PP. Va fer una intensa campanya perquè l'AVE Madrid Lisboa passés per Extremadura i no per Salamanca.

Només ha accedit a respondre a l'entrevista per escrit.

Ens coneix?
Sí, tinc la sort de conèixer Catalunya i guardo un record molt agradable del tracte que hi vaig rebre.
La relació entre Catalunya i Espanya s'ha deteriorat molt?
Els darrers anys no han estat gens fàcils per a Espanya, ni per a cap país afectat per la crisi. I és evident que en els moments dolents és quan es fan més fortes les diferències. Això també passa a les famílies! Però és precisament ara, més que mai, quan el sentiment d'unitat i de suport és més important.
Des de Catalunya es posa sovint Extremadura com a exemple de comunitat subvencionada. Fins i tot líders polítics catalans s'hi refereixen. Com ho veuen, els al·ludits?
Sorgeixen notícies i es diuen coses de tant en tant en els mitjans de comunicació que no són gens agradables, però també n'existeixen d'altres que malauradament no tenen tanta repercussió mediàtica. Per exemple, la col·laboració acordada recentment entre empreses extremenyes i catalanes en un projecte per a la certificació de l'empremta del carboni en els taps de suro, ja que part del suro que s'utilitza a les indústries catalanes prové d'Extremadura. Jo crec que cal un respecte mutu entre les distintes autonomies, i aconseguir entre totes una societat del benestar en què cap regió sigui deixada de banda.
Els catalans tenim la sensació de ser mal vistos a Espanya. Qui creu vostè que és el culpable d'aquesta mala premsa?
És cert que des de ja fa uns quants anys hi ha com un joc polític amb el qual es mira a veure qui és més fort, si el català o l'espanyol. Aquesta mena de debats són una arma autodestructiva, i l'únic que provoca és que hi hagi a la societat més diferències que no porten enlloc.
En matèria econòmica, Catalunya reclama ara un sistema fiscal propi. Què li sembla?
Això suposaria una ruptura del sistema fiscal vigent. Jo crec que és millor trobar el consens i uns objectius comuns entre totes les formacions polítiques per millorar el finançament de les autonomies. A més, tots els poders públics haurien de promoure una distribució de la renda regional més equitativa, i això només es pot aconseguir amb un sistema fiscal únic a tot l'Estat. Segons la nostra constitució, l'Estat espanyol ha d'establir la garantia d'un equilibri econòmic entre tots els territoris i comunitats autònomes d'Espanya.
Creix l'independentisme a Catalunya. Com es veu això des d'Extremadura?
És del tot comprensible el desig de qualsevol societat que es respecti la seva cultura, la seva llengua i les seves tradicions. Però això no ha de ser necessàriament incompatible amb la convivència dintre de l'Estat espanyol. A més, això no s'hauria de fer servir com a discurs polític per guanyar vots, sinó tot el contrari; les propostes han de ser constructives, consensuades i el més favorable possible per a tots. Sens dubte, no hi ajuden gens les campanyes de desinformació i de desprestigi de les institucions comunes.
Si tot i això Catalunya decideix en referèndum independitzar-se d'Espanya, com ho veuria?
Com a president d'una organització empresarial sempre he mantingut entre els meus principis que la unió fa força. Cal mantenir-se units i no separar-se. I encara més en temps de crisi. A més, en un món que tendeix a la globalització, separar-se significa anar cap enrere. Jo crec que per a qualsevol autonomia és positiu formar part d'Espanya, un Estat democràtic i social i membre de la Unió Europea.
Creu als que diuen que el castellà està perseguit a Catalunya? O bé pensa que hi ha rebuig del català a Espanya?
No crec que hi hagi rebuig cap a l'idioma català a la resta d'Espanya. Tanmateix, jo estic en contra de la persecució i repressió de qualsevol idioma, sigui el català, el castellà o un altre. Això va en contra de la llibertat del ciutadà. És clar que fer una política amb la llengua que en reglamenta l'ús en tants àmbits, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les activitats culturals, el comerç, l'accés a la feina i tantes coses, l'únic que fa és dividir la societat creant més desigualtats.