Per l'eficiència i la projecció
El pacte inèdit de CiU i el PSC supera un primer any sobri, amb entesa entre vells rivals i la fita de l'exposició Thyssen
TSF els retreu el pressupost pendent i Albó diu que el lapse ha permès ajustar costos
El pacte entre CiU i el PSC a Sant Feliu de Guíxols, ara fa un any, va generar una barreja de sorpresa i escepticisme. L'entesa entre dos projectes tradicionalment antagònics, encapçalats per dos exalcaldes –el convergent Joan Alfons Albó i el socialista Pere Albó– que més enllà de compartir cognom havien rivalitzat durant anys, semblava difícil. Però l'acord de govern ganxó ha completat els primers dotze mesos sense estridències i amb una imatge de cohesió total.
L'alcalde, Joan Alfons Albó, veu el seu govern de coalició amb el PSC “consolidat” i destaca que “totes les decisions en la junta de govern s'han adoptat per consens, sense que hagi calgut fer ni una sola votació”. I el vicealcalde, Pere Albó, també constata la “fluïdesa” en la relació i el “marc molt constructiu de diàleg”. Amb l'entesa entre la primera i la tercera força del consistori, tots dos partits van posar setge al gran creixement de Tots per Sant Feliu (TSF), que després de governar amb el PSC en el mandat anterior va assolir l'alcaldia a través d'una moció de censura amb CiU. Per aquest fet, el partit de l'exalcalde Carles Motas generava recels entre els socialistes, però també en l'equip de Joan Alfons Albó, per la progressiva fuga de destacats militants de CiU que amenaçava d'afeblir la federació en benefici de TSF. Un any després, Motas sosté que es tracta “simplement d'un pacte pel poder, difícil d'explicar”.
L'argument comú de CiU i el PSC per justificar l'acord va ser que els dos partits nacionals ho tenen més fàcil per desencallar qüestions a la Diputació gironina, el Parlament o el Congrés, per bé que Motas mantingui l'escepticisme. A banda, l'alcalde resumeix que els punts coincidents dels dos programes s'han articulat al voltant de dues prioritats: “estimular l'activitat econòmica local i mantenir o millorar serveis municipals” des de la gestió.
El primer eix gira al voltant del turisme, amb la gran fita de la primera exposició d'obres de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza –del juliol a l'octubre– i el festival de la Porta Ferrada. També els ajustos urbanístics per facilitar la reobertura dels principals hotels del llegat Anlló, que podrien sortir a subhasta aquesta tardor, pretenen recuperar l'oferta de llits d'hotel, i Albó hi suma la negociació amb la Generalitat per enllestir el pla especial del port, per tal d'endreçar-lo i fer-hi lloc per a més embarcacions.
El retard del nou pressupost
L'oposició coincideix a subratllar el retard de l'aprovació del pressupost d'aquest any. Però el nivell de crítica oscil·la entre el to expectant dels portaveus d'ERC, Jordi Vilà, i ICV-EUiA, Jesús Fernández, que hi veuen un obstacle per emetre judicis sobre les prioritats del nou govern; i la diagnosi crua de TSF. “És la millor manera d'il·lustrar que la ciutat està paralitzada”, sentencia Motas.
Per Albó, en canvi, l'endarreriment del tràmit es justifica per la necessitat de tenir temps per estudiar millor l'estalvi. “Així cada àrea ha pogut controlar les seves despeses i aplicar mesures d'eficiència”, diu l'alcalde. Com a exemples, esmenta la revisió a la baixa dels contractes de transport públic i neteja, el procés iniciat per abaratir el manteniment i la gestió de l'enllumenat públic, o la concentració dels diversos acords per mantenir extintors de 39 edificis municipals amb un sol proveïdor i una tarifa més ajustada. Malgrat això i l'estalvi en personal –on han fet baixar, per exemple, el volum d'hores extres en un 90%–, l'alcalde diu que el pressupost global serà un milió d'euros superior i que l'esforç inversor estarà garantit. El seu soci, Pere Albó, coincideix que “el gran repte, encara que pesi admetre-ho, és gestionar la crisi mantenint serveis i l'economia sanejada”.
Pel que fa als projectes que requereixen una gran inversió, només el pla de barris del Puig i l'Eixample de Llevant tira endavant. L'altra gran obra prevista, la reforma de la placeta de Sant Joan, s'iniciarà després d'estiu, tot i que TSF recorda que estava pressupostada l'any passat. El Museu Thyssen a la fàbrica Vicens queda ajornat sine die, en espera de recursos de les grans administracions, però Albó recorda que han acabat l'arribada de la via verda al renovat Tinglado i que l'obra de l'escola de música s'acabarà aviat.
Vilà (ERC) creu que “la gestió quotidiana és correcta, però no s'ha presentat cap projecte”. I Fernández (ICV), que coincideix en el “perfil baix”, veu bé que es continuïn projectes del quadripartit del PSC, TSF, ERC i ICV, tot i que “l'actual conjuntura no ajudi”. L'alcalde defensa que aviat disposaran d'un altre projecte, el de l'aparcament subterrani sota el passeig dels Guíxols, i que en matèria urbanística s'ha resolt més feina que en els dos anys previs.