La Patum es fa gran

Berga no en té prou amb el fet que la Patum sigui Patrimoni Oral i Immaterial per la Unesco des de l'any 2005, i vol fer un pas més. La capital del Berguedà vol que el Parlament aprovi una llei que reguli determinats aspectes d'aquesta històrica festa i n'asseguri el finançament. Ahir, l'alcalde de Berga i president del Patronat de la Patum, Juli Gendrau, va ser l'encarregat de presentar el projecte de llei que ha preparat davant la comissió de Cultura i Llengua del Parlament. S'iniciava així un tràmit que Gendrau espera que acabi enguany amb l'aprovació definitiva d'aquesta normativa. “Avui [per ahir] és un dia important, però el dia històric serà quan s'aprovi la llei”, hi va afegir l'alcalde.

L'esborrany presentat s'emmiralla en la llei que regula el Misteri d'Elx, l'altra festa de l'Estat que, com la Patum, també és Patrimoni Oral i Immaterial per la Unesco. La normativa d'Elx és pionera a assegurar la subvenció de la festa. La futura llei de la Patum no només vol fixar el finançament de la festa sinó que també la vol promoure. Tanmateix, “aquesta promoció, implícitament, també vol dir finançament”, va admetre Gendrau. Per això, la normativa que ha iniciat el tràmit parlamentari vol que el pressupost de la Patum, que és d'uns 300.000 euros anuals, es cobreixi a parts iguals entre la Generalitat, l'Ajuntament de Berga i les aportacions de capital privat. De fet, l'any passat el govern ja va aportar 100.000 euros al pressupost de la Patum, una partida que el consistori espera tornar a rebre aquest any per poder quadrar els comptes. Gendrau va justificar el fet de demanar aquest finançament estable a la Generalitat perquè es tracta d'una ajuda “recíproca, ja que tots els governs de Catalunya han fet servir la Patum per promocionar el país”. Pel que fa al finançament privat, el projecte de llei demana que es potenciï el patrocini i el mecenatge, i insta l'Estat a establir mesures de bonificació fiscals.

Deixant de banda les qüestions econòmiques, l'esborrany del text legal de la Patum vol incloure la creació d'una càtedra per incentivar els estudis d'aquesta festa, fent una aproximació científica i no només amateur del corpus berguedà que contribueixi a promocionar-la i salvaguardar-la. Gendrau va assegurar que aquesta càtedra seria el paraigua d'altres iniciatives que ja estan en marxa, com, per exemple, la beca Innova, que promou el municipi per potenciar els treballs artístics i de recerca relacionats amb la festa. Davant les preguntes de diversos parlamentaris sobre el grau de concreció de la iniciativa, Gendrau va reconèixer que encara no havia començat a “picar portes”, tot i que damunt la taula hi ha “diverses possibilitats” per la relació que el patronat té amb “moltes universitats”, com per exemple, amb la de Vic.

Entre els altres àmbits que vol abraçar la futura llei de la Patum, destaca la necessitat de protegir els elements festius. Per aquest motiu, el president del patronat va apostar per “impulsar mesures per preservar la integritat de la imatgeria, els elements i la música”. Gendrau va recordar que les comparses de la Patum són antigues i si s'han de conservar i restaurar s'ha de fer “amb la més estricta professionalitat, atès que cada peça és única i irrepetible”. En la mateixa línia, aquest esborrany preveu protegir i salvaguardar la plaça de Sant Pere, pel fet de ser “l'àmbit natural on se celebra la Patum”. L'alcalde de Berga va proposar que aquest espai es conservi en l'estat original, fent-hi intervencions respectuoses. Un dels últims punts inclosos en l'esborrany té present la necessitat de potenciar la Patum Infantil, ja que és una manera de garantir la continuïtat de la festa, així com la seva preservació.

Després d'escoltar l'exposició de Gendrau, tots els partits polítics de l'arc parlamentari van felicitar-lo per haver iniciat aquest procés. Tanmateix, els elogis no van estalviar les crítiques. El PSC, ICV-EUiA i ERC van acusar Gendrau, de CiU, de no haver aconseguit el consens del ple municipal de Berga. Per Judit Carreras, del PSC, es tracta d'un projecte de llei “massa precipitat i que no ha treballat prou l'àmbit de ciutat”. També la diputada ecosocialista Laura Massana va instar l'alcalde a “reconduir” el tràmit per fer-lo “més participatiu”. El diputat d'Esquerra Pere Bosch en el text presentat hi va trobar a faltar “tot Berga”, fent referència al fet que els socialistes i la CUP no van participat en la redacció de l'esborrany. A totes les crítiques sobre la falta de consens polític, Gendrau va respondre que l'esborrany s'havia elaborat des del patronat i pels tècnics del govern municipal. I per demostrar que el text podia trobar el suport dels berguedans, es va referir al fet que tots els partits polítics amb representació municipal eren presents en la presentació al Parlament. “La voluntat és que la llei s'aprovi amb consens, i es podrà fer si aquest es treballa”, va concloure Gendrau.

Per acabar la seva exposició, l'alcalde de Berga va voler parafrasejar mossèn Armengou i va recordar que “la Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar”. I assegurar la continuïtat de la festa és el que intentarà aquesta llei.