Inspeccions, per a qui?

La davallada brutal del preu de l'oli fa que avui tots los conreus de secà tinguin per al productor preus ruïnosos; llàstima, perquè aquest sector era l'únic que se salvava de la pedregada. S'ha parlat de l'especulació com un motiu important, de ben segur que com sempre n'hi haurà que faran l'agost a l'hivern o durant tot l'any. S'ha de denunciar també, fort i clar, la permissivitat de la barreja d'olis, cosa que va en contra de la qualitat, de l'ètica i, fins i tot m'atreveixo a dir, de la sanitat alimentària, una paraula que tothom políticament es posa a la boca, però que a l'hora de legislar no es té en compte, fet que afavoreix un cop més l'especulació i perjudica el sector productor. I ara, a més, segons denunciava l'altre dia lo sindicat agrari majoritari, l'etiquetatge del producte que es ven en algunes grans superfícies no reflecteix la realitat del producte envasat. I aquí és on em va saltar lo peu de l'embragatge. Voleu dir que aquestes inspeccions que dia rere dia patim lo sector agrari, que ja ens tenen prou controlats a través del SIGPAC, no valdria més fer-les al sector comercialitzador? Com pot ser que les nostres explotacions s'analitzin amb lupa i el producte que va a la cistella de la compra, i que a més de ser un engany pot tenir altres repercussions, es passi olímpicament de controlar-lo? Fins quan haurem de suportar la negligència d'unes administracions incompetents, o encara pitjor, potser interessades en la protecció de segons qui i en detriment del pagès? De preguntes i interrogants, en podria omplir pàgines senceres, però no cal, perquè suposo que tothom entén el que estic dient. El que sí que hem de fer, com a consumidors, és exigir que els etiquetatges reflecteixin la realitat del producte i no deixar-nos enlluernar per allò que denominen preus rebentats perquè, com deien los avis, «ningú dóna duros a quatre pessetes».