Carta d'agraïment a Can Ruti

Durant dos anys llargs, hem entrat i sortit de Can Ruti, l'hospital Germans Tries i Pujol de Badalona, perquè la malaltia d'en Manel era greu. Però des del primer moment vàrem creure en la nostra fortalesa i especialment en tot l'equip mèdic del centre. El desenllaç no ha sigut el que desitjàvem tots, en Manel omplia totalment les nostres vides, era l'eix on tots acabàvem anant, i estem abatuts.

Per ell, precisament vull escriure aquestes ratlles, perquè sempre va estar agraït a tot el personal de l'hospital, i sé que voldria que jo ho expressés de la millor manera que sàpiga. Per ell, doncs, agraïm de tot cor al personal de Can Ruti, des d'urgències fins a l'hospital de dia, fins a l'UCI a la planta 13 (àtic), el seu suport durant tot el temps i fins a l'últim segon de la seva vida, primer per la professionalitat, però per damunt de tot per la gran humanitat que ens han demostrat.

Voldria dir noms i cognoms de les persones que ens han atès, però podria deixar-me algun nom, i no m'agradaria, ja que, tal com he dit abans, no he trobat ningú a qui pogués recriminar absolutament res.

Hem caigut en un pou fosc, en què, de moment, ens costa veure la llum que hi ha al final, perquè sempre hi ha una llum al final del camí. Aprenguem del personal de Can Ruti, que cada vegada que tanquen una porta d'alguna habitació, se'ls trenca el cor, perquè tenen sentiments, i molts, però obren una altra porta amb l'esperança que no l'hagin de tancar.

Jo no vull estar mai malalta, però si mai ho estic, que em portin a Can Ruti; allà hi tinc els meus amics. Gràcies per tot.

Família de Manel Batlle i Mundet.