‘Panem et circenses'

Angela Merkel tenia ganes d'intervenir Itàlia en el descans. Calia esperar la reacció d'Alemanya, però es va quedar a mig camí, així que els italians tindran dret de lluitar per la glòria en un capritx del destí, que els dóna un cop de mà cada cop que l'escàndol sacseja el seu futbol. I diumenge es decideix tot. Dos països que fa temps que rivalitzen en crisi, en prima de risc en xifres de rècord, en ajudes europees en un pou sense fons i en polítics de vergonya aliena inflaran el pit gràcies al futbol, ja que es jugaran l'èxit amb tot el mèrit del món. Són els millors fins ara. En això sí.

L'Alemanya de Joachim Löw fa anys que enamora. Gran quantitat de joves i una aposta pel talent. Però un cop més es queda a les portes de la glòria. Al seleccionador alemany el va envair la vena poruga i va recuperar la idea inicial: va prescindir dels canvis que tan bé li van anar en el duel de quarts per recuperar l'onze del debut, la idea que duia al cap d'entrada. No li va sortir gaire bé. El domini del joc canviava d'amo en funció del tram de primera part i el cert és que els germànics s'haurien pogut avançar en un parell de dubtes impropis d'un Buffon que després va estar estel·lar. Pirlo sota pals i un pam de distància el van salvar en les dues ocasions dels primers minuts.

El problema d'Alemanya és que en defensa millora, però segueix concedint massa. Un dels problemes és Badstruber, que creix, però encara li falta. Com Hummels. El central del Dortmund va ser massa tou en la maniobra de Cassano i el del Bayern es va deixar guanyar la partida per alt per Mario Balotelli en l'1-0. Cap dubte de la qualitat del punta, sinó del xoc constant de neurones que mai se sap on aniran a petar. Ahir fins i tot va celebrar el primer gol amb alegria en lloc de posar la cara de mala llet habitual.

Era el minut 19 i l'aposta de Löw per Mario Gómez per fixar els centrals no rutllava, com l'un cop més trist Podolski. Alemanya tenia problemes per arribar amb perill i tot es va ennegrir quan Lahm va calcular malament en una passada llarga, Balotelli es va endur la pilota i es va inventar una volea imparable a l'escaire. Ocasió per mostrar uns músculs intimidadors i la cara habitual de mala llet, potser un avís al caricaturista de la premsa italiana que hores abans l'havia convertit en un King Kong enfilat a l'Empire State.

Löw va aprofitar el descans per retornar al dibuix dels quarts amb l'entrada de Klose i Marko Reus. Més presència a les bandes i més mobilitat al davant va ser la fórmula que, d'entrada, va rutllar prou bé. En el minut 3, una gran combinació deixava Lahm sol a l'àrea, però el lateral del Bayern rematava massa alt. L'ocasió més clara arribaria en una falta de Reus, que va fer lluir Buffon, ajudat pel travesser.