Josep Bou i Coll
Músic, director i compositor, l'any 1986 va incorporar Xavier Cugat a l'orquestra Caravana
El músic i compositor Josep Bou i Coll, exdirector de la cobla orquestra Caravana, va morir dissabte passat, dia 7 de juliol, a l'edat de 67 anys.
Nascut a Torroella de Montgrí el 30 de gener del 1945, el seu interès per la música es va despertar molt aviat i, després de les primeres nocions amb diversos mestres locals, va cursar estudis superiors de piano i composició a Barcelona.
En l'àmbit professional és coneguda sobretot la seva etapa al capdavant de la cobla orquestra Caravana, de la qual va ser director i instrumentista de trombó, gràcies sobretot a la incorporació, el 1986, de Xavier Cugat. La relació professional de Bou i Cugat es va convertir ben aviat en amistat. De fet, Cugat va assistir força vegades als festivals internacionals de música de Torroella de Montgrí, i sempre que podia visitava el seu amic Bou. Després d'anys de converses i contactes —«Cugat volia estar completament segur que l'orquestra que portaria el seu nom seria de categoria», explicava el mateix Josep Bou— i d'assistir a nombroses actuacions de la Caravana, finalment el 1986 es va signar el contracte pel qual aquesta canviava de nom. L'orquestra, doncs, es va anomenar a partir d'aleshores la Gran Orquestra Xavier Cugat Caravana Show i va aconseguir una gran projecció arreu de l'Estat. De la mà de Cugat, durant uns mesos la cantant Nina va actuar amb l'orquestra, abans d'incorporar-se al programa Un, dos, tres de TVE.
Amb Josep Bou com a director, la Caravana va participar en diversos espais i gales per a la televisió. Bou va escriure, a més, la sintonia del programa Directo en la noche, en el qual la Caravana interpretava música en directe des del Gran Palace de Lloret de Mar. Bou va abandonar la Caravana el 1990 per desavinences amb l'altre soci i es va dedicar a la composició de música clàssica.
Com a compositor, Josep Bou va escriure obres simfòniques, com ara Simfonia mediterrània, El parc de Can Ginebreda i Concert per a trompeta i orquestra, però també va compondre peces per a cobla, entre les quals destaquen les sardanes L'amic que ha tornat (2n accèssit SGAE 1998), Peratallada (premi Ramon Serrat 1999) i Vint-i-cinquè aniversari (3r premi Joaquim Serra 1999), a més de les composicions Fantasia romàntica (1970), Dissonàncies consonants (1995) i el poema simfònic La muntanya gran (1992), que inclou una sardana del mateix nom.
Casat amb Sefa Bayó i pare de dos fills, la cerimònia es va celebrar diumenge passat al tanatori de Torroella de Montgrí.