Mots estrangers semblants però diferents

Si la set­mana pas­sada parlàvem dels fal­sos sinònims, avui és el torn dels fal­sos amics. I qui són aquests amics des­lle­ials? Són parau­les de dues llengües dife­rent que tenen una forma molt sem­blant o idèntica però que volen dir coses dife­rents, i que els par­lants les uti­lit­zen errònia­ment com a equi­va­lents. La sem­blança entre els dos mots prové del fet que com­par­tei­xen la mateixa eti­mo­lo­gia però a diferència d'altres parau­les han seguit una evo­lució semàntica diversa. Per això tro­bem una gran quan­ti­tat de fal­sos amics entre les llengües romàniques.

Com és sabut, l'anglès compta amb una gran influència romànica i, per tant, amb diver­sos mots que com­par­tei­xen l'eti­mo­lo­gia amb el català. Per la seva banda, el català en els últims anys també ha pres de la llen­gua anglesa una gran quan­ti­tat d'angli­cis­mes, i és per aquest motiu que entre les dues llengües s'han for­mat molts fal­sos amics, que els estu­di­o­sos i els tra­duc­tors de l'anglès conei­xen prou bé. Un exem­ple seria actu­ally en anglès i actu­al­ment en català. Actu­ally sig­ni­fica “de fet, en rea­li­tat” en català, un sig­ni­fi­cat ben dife­rent del mot actu­al­ment. Així la con­versa “Are you here on holi­day? No, I'm actu­ally living here now” l'hem de tra­duir per “Estàs aquí de vacan­ces? No, de fet, ara visc aquí”, i no “No, *actu­al­ment, ara visc aquí” (exem­ples extrets del Dic­ci­o­nari de paranys de tra­ducció anglès-català, 1999). Un altre cas seria els adjec­tius cons­ti­pa­ted i cons­ti­pat, que en anglès vol dir anar res­tret, men­tre que en català sig­ni­fica estar refre­dat. Els sig­ni­fi­cats del mot argu­ment tam­poc coin­ci­dei­xen exac­ta­ment en les dues llengües. En totes dues ens ser­vim d'argu­ments per expres­sar la nos­tra dis­con­for­mi­tat en una qüestió, però en anglès argu­ment també vol dir “dis­cussió, dis­puta” (per exem­ple, “I had an argu­ment with Mary”, “Vaig tenir una dis­cussió amb la Maria”), men­tre que en català par­lem de l'argu­ment d'una pel·lícula, quan els angle­sos en aquest cas uti­lit­zen la paraula plot (“I didn't like de plot of this book at all”, “No m'ha agra­dat gens l'argu­ment d'aquest lli­bre”).

Pel que fa a altres llengües romàniques, en francès el mot truite només es refe­reix a la truita de riu, men­tre que de la truita d'ou en diuen ome­lette. Els verbs atter­rir i ater­rir també s'assem­blen molt, però en francès el verb sig­ni­fica “ater­rar” i en català, “tenir por”; fer­mer vol dir “tan­car” i no “fer­mar” com algú es podria pen­sar, i pour­tant sig­ni­fica “no obs­tant això” i no “per tant”. D'altra banda, en italià els mots imba­razzo i embaràs tam­poc volen dir el mateix, tot i la seva sem­blança fonètica. Imba­razzo vol dir “con­fusió, des­con­cert” i l'embaràs es tra­du­eix com la gra­vi­danza. Dos fal­sos amics més són els verbs guar­dare i guar­dar, que en italià vol dir “mirar”, per exem­ple “guar­dare per la fines­tra”, i en català “desar”.

Entre el cas­tellà i el català també hi ha tota una sèrie de fal­sos amics, però en gene­ral no ens supo­sen un pro­blema perquè en prin­cipi sabem més de cas­tellà que d'altres llengües. Seria el cas, per exem­ple, de trigo en cas­tellà (“blat”) i trigo en català, del verb tri­gar, i bor­dar en cas­tellà (“bro­dar”) i bor­dar en català (“ladrar”).