Caixa al límit
El govern ajorna pagaments a escoles concertades, tot i que garanteix que s'abonaran les nòmines del personal
Perillen les transferències als hospitals concertats i alguns centres sanitaris ja estan negociant crèdits
Els greus problemes de tresoreria que la Generalitat arrossega des de fa més d'un any han obligat un altre cop el govern a fer equilibris. Aquest cop ha estat el torn de les escoles concertades i, amb tota probabilitat, dels hospitals concertats, que aquest mes no rebran els diners que esperaven o, com a mínim, no tots. Segons fons del govern, tot i la falta de liquiditat, la prioritat és garantir el pagament de les nòmines del personal.
Les escoles concertades van ser alertades ahir per via telefònica que aquest mes la Generalitat pagarà l'import de les nòmines dels mestres, però que no podrà abonar la quantitat corresponent a despeses corrents (aigua, llum, etc.). En espera de veure com evoluciona la tresoreria, l'executiu confia resoldre el contratemps abans de l'inici de curs.
Pel que fa als hospitals concertats, la Generalitat prepara un escrit per informar-los que suspèn les transferències previstes en concepte de pagament de l'activitat contractada, unes transferències que s'acostumen a fer amb periodicitat mensual. Aquesta no és la primera vegada que s'arriba a una situació límit. El juny passat, el govern fins i tot va enviar una carta similar als hospitals, però finalment un crèdit aconseguit a última hora va evitar el retard en el pagament.
A diferència del que succeeix amb els mestres de l'escola concertada, la Generalitat no paga directament les nòmines del personal dels centres sanitaris concertats, sinó que cada any el Departament de Salut, a través del Catsalut, contracta als hospitals un volum determinat d'activitat (ingressos, proves, etc.) i estableix unes tarifes. La quantitat resultant inclou totes les despeses que els centres hauran d'assumir per prestar el servei a la població, incloses les nòmines.
La decisió d'urgència de l'executiu enxampa les escoles en plenes vacances, mentre que als hospitals molts gerents hauran de trampejar la situació negociant crèdits amb entitats financeres, com ja haurien fet algunes entitats en previsió d'haver de fer front a una situació com aquesta.
LES DATES
El Congrés avala el ‘rescat' dels territoris
L'Estat llançarà un salvavides als territoris perquè no els arrossegui el corrent del deute. A canvi, les condicions seran tan draconianes que, segons confessava un dirigent d'Hisenda, el paquet de retallades serà proporcional a les quantitats que se sol·licitin. Però, al marge del debat tècnic, el PP va posar en evidència el rerefons d'aquest mecanisme avalat ahir pel Congrés: una nova fórmula per retallar l'autogovern dels territoris fins al punt de tenir-los absolutament controlats pel fet de necessitar finançament i trobar-se els mercats tancats. És precisament l'actitud desafiant i el discurs centralista del portaveu del PP, Vicente Martínez Pujalte, el que va fer que CiU, que inicialment votava a favor del mecanisme, finalment decidís abstenir-se. Josep Sánchez Llibre es va enutjar davant una posició que “criminalitza” les autonomies” però, sobretot, que culpa els territoris i també les caixes d'estalvis de la greu situació de l'economia espanyola.
Més tard, Josep Antoni Duran i Lleida també lamentava la “posició política” que s'amaga darrere del fons d'ajut. El PSC va aprofitar per criticar que CiU no s'hagués oposat amb un vot negatiu a una mesura que “permet de facto la intervenció de Catalunya”, assenyalava Francesc Vallès. També Alfred Bosch, d'ERC, va alertar dels paranys dels fons i va sentenciant que “una intervenció de Catalunya és l'avantsala de la independència.
D'altra banda, l'increment de l'IVA també costarà cara a la Generalitat. El conseller Andreu Mas-Colell calcula que el preu que pagarà l'executiu és de més de 200 milions anuals. Una meitat la pagaran els departaments i, l'altra, les empreses i les universitats públiques.