“Ens sentim abandonats”
Entitats socials gironines mantenen els serveis tot i la incertesa en què els deixa l'impagament del govern
La majoria han hagut de buscar solucions per pagar nòmines
Moltes entitats no sobreviurien a més d'un mes d'impagament
Les entitats socials gironines estan fent mans i mànigues per poder abonar les nòmines del juliol dels treballadors. L'anunci de dilluns de la Generalitat que no podia pagar les quotes de juliol als centres concertats educatius i sanitaris i al tercer sector ha deixat les entitats amb un escàs marge de maniobra. Algunes han hagut de recórrer a pòlisses de crèdit, d'altres a estalvis propis, i en algun cas no han pogut pagar els treballadors.
Les entitats coincidien ahir a denunciar bàsicament dos punts: un, la incertesa en què els deixa aquesta situació, i l'altre, la voluntat de mantenir tots els serveis que ofereixen actualment. Uns serveis que es basen en molts casos en l'atenció i la millora de la qualitat de vida de persones discapacitades, un dels graons més fràgils de la societat. Per poder continuar la seva tasca, reclamen sobretot que la Generalitat els asseguri de quins pagaments podran disposar i quan, per poder adaptar la gestió a una situació que ja ha anat sent cada cop més complexa amb retallades i augment d'impostos.
En tot cas, l'impagament de les ajudes corresponents al juliol afecta la part assistencial de les entitats, les lligades al Departament de Benestar i Família –residències, centres de dia, assistència domiciliària...–, i no als serveis prelaborals, que són els que corresponen a la conselleria de Treball. Això fa que en moltes de les entitats s'hagi vist afectada una de les branques d'activitats. Tot i això, l'impacte és sever.
Situació econòmica
De les diferents fundacions i entitats consultades, el Grup Mifas és ara mateix el que viu una situació pitjor. Com que no ha rebut els 120.000 euros que li corresponien, no pot pagar els 66 treballadors que té, i la branca d'inserció laboral no podrà cobrar el sou sencer. “Fem un servei que hauria de fer l'administració, perquè a Girona ni l'Estat ni la Generalitat tenen cap residència pròpia, i ara et sents abandonat”, lamenta el president, Pere Tubert, que afirma que intentarà negociar un crèdit bancari si la Generalitat li certifica el deute tal com li han promès. “No podem deixar de prestar el servei a la gent, però si es repeteix llavors sí que els haurem de donar les claus perquè facin la feina ells”, afirma.
La conselleria ha promès a les entitats que l'agost el cobraran, però no els ha dit res del setembre ni de quan faran efectiu el juliol. Núria Martínez, gerent de la Fundació Drissa, explica que han pogut pagar les nòmines gràcies a les línies de negoci que tenen obertes, i que el que els afecta és “la incertesa”. “Fa un any que ja han retallat molt i així és molt difícil poder gestionar a pocs mesos de vista. Això fa que et retinguis en el moment de plantejar accions, però acaba afectant els actors més febles de la societat”, diu. Míriam Crivillés, de la Fundació Aspronis de la Selva i l'Alt Maresme, adverteix que si es mantenen els impagaments s'hauran de prendre mesures, però, com Martínez, afirma: “Ara tampoc podem fer previsions perquè vivim en la incertesa.” A Aspronis han resolt el pagament a 150 treballadors amb els recursos propis estalviats.
La Fundació Estany, que atén setze persones del Pla de l'Estany, no ha cobrat els 30.000 euros que li pertocaven. Però també ha pogut pagar les nòmines gràcies als estalvis. “Ja hem reduït moltes despeses, i estem preocupats perquè no sabem què passarà ni si ens podrem mantenir, perquè volem oferir el mateix servei però si es retalla més ens haurem de plantejar què fer”, explica la directora, Isabel López. Pepita Perich, gerent de la Fundació Ramon Noguera de Girona, afirma que la situació “és molt greu perquè es repeteix, i també per la forma. Ens ho han dit just a finals d'un mes i després d'haver pagat una paga doble i liquidar els IVA i IRPF”. En el seu cas, per ara no li han pagat els 300.000 euros que li pertoquen per la branca assistencial, on hi ha 150 treballadors dels 250 de tota la plantilla de la fundació. Ha pogut afrontar el pagament negociant línies de crèdit obertes, “però això s'ha d'arreglar de pressa, perquè estem al límit i hi ha molta gent que podria quedar desatesa”.
A la Fundació Vimar de Palamós hi ha cap a 50 treballadors –que cobraran el juliol fraccionat– que donen servei a 65 persones discapacitades, amb una residència, un centre de dia, tres llars i servei domiciliari. El portaveu, Jordi Sistach, igual que en el cas de la resta d'entitats, insisteix en la gravetat del cas: “Tenim una dependència absoluta i confiem que el problema es resoldrà, perquè seria massa gros no fer-ho i significaria la pèrdua d'uns valors que haurien de ser l'últim cartutx, perquè és un col·lectiu completament indefens.”
LES XIFRES
LES FRASES
LES XIFRES
La inserció laboral perilla
O.MUna altra de les tasques importants que fan aquestes entitats del tercer sector és la inserció laboral de col·lectius amb discapacitat. Per ara el Departament de Treball està complint amb totes les ajudes compromeses en aquest vessant, però les retallades ja han afectat els recursos que la Generalitat destinava a aquest concepte. El pressupost s'ha reduït un 56% els últims anys pel que fa a les partides que serveixen per finançar entre el 50% i el 75% del salari mínim interprofessional d'aquest col·lectiu. A més, hi ha convocatòries per a inversions que no han sortit, i s'han deixat sense pressupost els serveis d'inserció a l'empresa ordinària.
De fet, fa encara no tres setmanes set entitats socials van denunciar la situació crítica en què es troben a causa de les retallades. Van ser el Grup Mifas i les fundacions Ramon Noguera, Els Joncs, Onyar, Astrid 21 i Tresc. En un comunicat, van lamentar la “situació crítica i d'incertesa que estem vivint”, i van alertar que això atempta directament contra el dret al treball de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Actualment, aquestes set entitats permeten que unes 700 persones arreu de les comarques gironines amb discapacitat o malaltia mental severa tinguin un contracte laboral, o bé segueixin un programa d'inserció a l'empresa. Per això van denunciar que les retallades posaven en risc aquest servei, i les abocaven directament a “la beneficència”.