Quan el PP convergia

L'allunyament de CiU i el PP, que avança paral·lel al trencament de ponts entre els executius català i espanyol, suposarà un veritable punt d'inflexió en la legislatura, perquè fins ara els populars només s'han oposat a tres de les 21 lleis aprovades al Parlament des que Artur Mas és president, i a una de les divuit que han estat impulsades pel govern, i el seu posicionament ha estat condició necessària i suficient per a l'aprovació de nou de les normes. De manera que, per molt que públicament el mateix portaveu del govern, Francesc Homs, hagi volgut treure importància a les conseqüències del divorci, minimitzant el suport dels populars, l'executiu convergent no té més remei que assegurar-se un altre soci si no vol que el que quedi de legislatura, sigui el que sigui i amb avançament electoral o sense, se li faci molt costa amunt.

Perquè fins a la previsible ruptura, els d'Alícia Sánchez-Camacho han deixat la seva empremta en l'acció de govern. No només a l'hora d'aprovar els comptes del 2011 i el 2012 i les mesures fiscals que els acompanyaven –taxa turística i euro per recepta inclosos–, que van tirar endavant gràcies a l'abstenció del PP i que consagraven les successives tisorades dissenyades per l'executiu, sinó en molts altres assumptes. Van ser els populars els que, sumant els seus vots als del govern, van possibilitar la pràctica supressió de l'impost de donacions i successions; la supeditació de les futures vegueries a una autorització prèvia del govern estatal; la flexibilització dels criteris per constituir una fundació, i la llei d'estabilitat pressupostària catalana, amb l'aprovació de la qual els de Mas volien escenificar la disposició a complir amb les exigències europees respecte al dèficit sense sotmetre's als dictats de l'executiu de Mariano Rajoy. Això va ser al maig, quan la mala maror entre les dues administracions encara no havia arribat als nivells assolits en les últimes setmanes.

Els vots del PP també van ser clau per tirar endavant la reforma legislativa que obria la porta a la progressiva eliminació de la publicitat a Catalunya Ràdio, reduïa el nombre d'integrants del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i flexibilitzava els criteris per imposar-los des del govern.

Aquest paquet de reformes sobre l'audiovisual va ser una de les cinc lleis òmnibus, artefactes dissenyats pels convergents per aprovar modificacions en diverses normes d'una tacada. Les lleis òmnibus, doncs, les pot esgrimir l'executiu per justificar la menor activitat legislativa que el govern de Montilla, que en el mateix període va aprovar 30 lleis –nou més que el de Mas–, i també per presumir de l'aplicació de la denominada geometria variable, la fórmula de buscar suports puntuals aquí o allà que el govern defensa que no ha deixat d'aplicar. Les altres quatre lleis òmnibus es van votar trossejades, i es van tirar endavant amb suports puntuals d'uns i altres.

A banda del PP, l'altre gran aliat de CiU ha estat el diputat no adscrit Joan Laporta, que fa més d'un any que vota sistemàticament alineat amb el govern. El PSC ha votat a favor de sis de les divuit lleis impulsades pel govern –a banda dels suports fragmentaris a la llei òmnibus de simplificació i millora de la regulació i a la de promoció econòmica–, però només ha estat fonamental per a l'aprovació de dues: les de la llei de l'Autoritat Catalana de la Competència i la llei òmnibus d'urbanisme.

ERC, per la seva banda, ha donat suport a cinc lleis, però en cap cas els seus vots eren necessaris. En el ple ordinari del juliol, es va aprovar la llei en virtut de la qual la Generalitat acompanyarà els pressupostos anuals amb la publicació de les balances fiscals. Era la primera norma aprovada a instàncies d'ERC aquesta legislatura, i va obtenir el suport de tothom excepte Ciutadans i el PP, sembla que ja definitivament allunyat de Mas, ara que aquest es veu més collat que mai per Madrid i ha decidit jugar a fons la carta de l'estira-i-arronsa a l'Estat, tenint com a eix, o com a coartada, el pacte fiscal. La proposta de nova fiscalitat es va aprovar a finals de juliol amb el suport total d'ERC i ICV-EUiA, el parcial del PSC i l'abstenció del PP. No és aquest el joc dels populars, com no ho era el d'Esquerra, el de les retallades. El problema és que n'hi pot haver més, d'ajustos, i llavors caldrà veure si el govern, després de donar-se mútuament l'esquena amb el PP, tindrà també al costat els independentistes.