Herois, ironia i bíceps
‘Los mercenarios 2' torna a reunir les velles estrelles del cinema d'acció: Stallone, Willis, Schwarzenegger...
“Tots nosaltres hauríem d'estar en un museu.” Cap al final d'aquest revival dels anys 80, una mena de congrés d'herois d'acció anats a menys, Bruce Willis deixa anar aquestes paraules davant d'Arnold Schwarzenegger i Sylvester Stallone. Pels seus voltants hi ha un grapat més d'homes musculosos, la majoria més a prop de la jubilació que dels seus moments de glòria a Hollywood: Dolph Lundgren, Chuck Norris, Jean-Claude Van Damme, Jason Statham, Jet Li...
Una nova cita amb Els mercenaris era inevitable, tal com funcionen les coses avui dia a Hollywood: fa dos anys, la primera part d'aquest projecte liderat per Sylvester Stallone va obtenir unes substancioses recaptacions arreu del món (196 milions d'euros). La segona part no s'ha fet esperar, i després de l'estrena als Estats Units, on va liderar el rànquing de taquilla, ja es parla de la tercera part. El film arriba avui als nostres cinemes en versió castellana.
Stallone es va inspirar en pel·lícules com ara Grup salvatge i Els dotze del patíbul per reunir un grapat de veteranes estrelles, d'aquelles que repartien llenya i plom a les pantalles de cinema dels anys 80 i 90, i els va reunir en un comando de mercenaris que no necessiten mandats de l'ONU ni ordres judicials per ajusticiar els que consideren malvats a països estrangers. Però que són, en el fons, bons nois i tenen la seva ètica.
La segona part arriba com una versió corregida, ampliada i lleugerament millorada de l'original. Stallone, que era productor, director, guionista i actor principal, delega aquí les funcions de director a Simon West, experimentat especialista en cinema d'acció, amb títols com ara Con Air, Lara Croft: Tomb Raider i The mechanic, aquest darrer amb Statham. La ironia i la diversió guanyen pes a la funció, actors amb el carisma de Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger tenen papers més importants i la pel·lícula no es perd buscant transcendentalismes innecessaris. Ningú diu: “Vull salvar el que queda de la meva ànima”, i Stallone ja no pretén “oferir al públic una mirada a l'interior del cor d'aquests homes”.
Acció i diversió
Es tracta, doncs, bàsicament de divertir-se, amb acció i algunes notes d'humor i una fórmula que pot agradar sobretot als amants del gènere que van liderar aquests actors. Hi trobaran moltes referències, com la irrupció de Chuck Norris per sorpresa enmig d'un combat, o el conegut “I'll be back” (“tornaré”) que repeteix Schwarzenegger.
En aquesta segona part, tornen a aparèixer Stallone, Jason Statham (potser el més actiu en el gènere actualment), Dolph Lundgren, Jet Li, Terry Crews i els esmentats Willis i Schwarzenegger. Potser el fitxatge més rellevant és el de Jean-Claude van Damme, que compensa només en part la baixa de Mickey Rourke en la primera part. I hi ha un parell de noves incorporacions, pensades per atraure un públic més juvenil: Liam Hemsworth i la xinesa Yu Nan. Reclamem des d'aquestes pàgines que en la tercera part s'hi afegeixi Steven Seagal, potser l'heroi d'aquest perfil més rellevant que es troba a faltar entre tant múscul.
Després d'un pròleg d'acció trepidant, amb sorpresa inclosa, Los mercenarios 2 se centra en la trama principal: Church (Willis) encarrega a Barney Ross (Stallone) i el seu equip una missió aparentment senzilla a Albània. Però les coses no surten bé, i els mercenaris acaben perseguint fins a Ucraïna i enfrontant-se amb una perillosa banda armada dirigida per Vilain (Van Damme).
