[D]
0
cultura
15 setembre 2012 2.00 h

ENNIO MARCHETTO

TRANSFORMISTA

“La fama de Lady Gaga s'ha fet amb 2 discos i un perfum”

Torna a Barcelona amb l'espectacle que va pensar fa més de 20 anys arran d'un somni en què Marilyn Monroe duia un vestit de paper i el saludava. El seu treball, a base de gestualitat i sorpresa, amb vestuaris de paper, l'ha dut a 60 països.
Els polítics no
són tan divertits
com Madonna

Pausat en la parla, es converteix en un vendaval quan actua. Els seus personatges no duren gaire més d'un minut. I, en aquest temps, els ha vestit, els ha presentat i hi ha trobat un gag
que atrapi l'espectador. Considera que li aplaudeixen tant els vestits com la gestualitat.

Fa 23 anys, quan va estrenar el seu xou, ja es parlava de reciclatge?
Sí, però la idea sorgeix d'un somni. Marilyn estava enrotllada en un vestit de paper.
O sigui, que convida l'espectador
a somniar...
M'agrada que es diverteixi. L'obra no té una història. Cada personatge té el seu gag. És un teatre molt visual. Els vestits de paper es desdoblen i presenten altres personatges.
Ha provat mai de cantar i abandonar el playback?
Vaig fer funcions amb la meva veu però ara no podria, fa dies que estic afònic. Ja té prou dificultats en el format actual. Em canvio continuament: en poc més d'una hora, es veuen més de cinquanta personatges. Cal que siguin molt populars, també pel que fa a la música, perquè els identifiqui bé el públic. També canvio alguns personatges depenent d'on actuo. Aquí, per exemple, he incorporat Lola Flores, Rafael i Alaska. Els incorporo també per divertir-me i per trobar complicitat amb el públic.
Són personatges de paper cuixé.
I els polítics?
Els polítics no són personatges tan divertits com Madonna, per exemple.
Però ella també busca un punt d'escàndol als seus concerts.
El meu món és surrealista, no penso en clau política.
Diuen que el paper s'acaba. Diaris i llibres proven de fer el salt al món digital, amb un cert vertigen.
Jo no podria actuar sense el paper. És la meva manera de posar-me sobre l'escenari.
Ha actuat sempre sol?
Sí. Els meus canvis són molt ràpids, alguns els faig davant del públic i, quan surto a caixes, no dura més de cinc segons. No m'ajuda ningú. Els tinc tots ben posats sobre una taula, ben plans.
I no se li arruguen els vestits de tant dur-los amunt i avall?
Cada vestit em dura un any, aproximadament. Els porto sempre enrotllats amb un tub de pell.
Pep Bou diu que a la frontera li han posat pegues amb els seus aparells i el sabó. A la Xina, ha hagut de demostrar a la duana que és un artista de bombolles de sabó!
Sí, el conec. El màxim que m'ha passat és que s'han pensat que aquest tub de pell porta un instrument estrany. Quan ho desplego i veuen els vestits s'acaba el conflicte.
Des del setembre, l'IVA és un enemic per entrar al teatre. Al seu espectacle, la productora ha assumit l'impost del seu benefici. Què n'opina?
El nou IVA converteix en més car entrar al teatre. També a Itàlia s'han retallat les ajudes a la cultura i el teatre: és una llàstima.
Un artista s'ha d'implicar en allò que creu i exposar-ho a l'escenari, o bé és una opció íntima que no ha de transcendir a l'espectacle?
Jo no sóc gaire polític, la veritat. Crec que cadascú ha de fer el que considera millor. Tampoc és gaire fàcil fer denúncia en un espectacle eminentment visual, que presenta personatges que canten.
Dimarts hi va haver una gran manifestació a Barcelona, però n'hi ha cada dia. Què en pensa?
També hi ha manifestacions contínuament a Itàlia. Les ciutats s'han transformat en carrers on es fan manifestacions.
Parlem de Lola Flores. Per què l'ha incorporada?
Ella era tot exageració. Vaig veure un vídeo i vaig trobar que seria molt fàcil imitar el seu moviment de peus i ulls.
Va ser sonat que els inspectors d'hisenda detectessin irregularitats en el pagament d'impostos de Lola Flores!
No en tenia notícia.
Hi ha molta presència de personatges dels vuitanta. Són els millors?
Jo defenso que és un espectacle per a públic molt ampli, perquè també hi ha música dels cinquanta, com ara la d'Elvis Presley. Ara es recupera molt la música disco dels vuitanta, com fa uns anys es va fer amb els setanta, i la dècada vinent potser es recuperarà la dels noranta.
L'ideal de la felicitat d'una persona va amb la música de quan tenia 20 anys?
Als vint anys hi ha un vivència molt diferent de quan en tens 50. Jo ara en tinc 50, i quan sento les cançons de quan en tenia 20, m'emociono. I la música d'ara, no m'emociona gens. No és nostàlgia: simplement és que la prefereixo. Reconec que es va
fer millor música als setanta, per exemple.
Els músics d'avui són més espectacle que els d'abans?
Lady Gaga s'ha construït en molt poc temps, no sé si durarà tant com Madonna, que continua en actiu. Lady Gaga s'ha fet amb dos discos i un perfum. Ara, els músics són productes més comercials que els de fa unes dècades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a