“Per a un nou PSC calen grans passes cap a la renovació”

Sí, però ara mateix no és un tema que em preocupi. El meu compromís, i sempre ho he dit, és amb Palafrugell, on sóc alcalde. Postular-me? No seria això, en tot cas estic a disposició del partit per substituir Joaquim Nadal. Ara mateix, però, aquest debat no es donarà, si més no obertament, fins després de les primàries en què s'escollirà qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat.

S'ha de respectar la seva voluntat i aprofitar el seu valor i l'actiu, que és molt. Això sempre ho he dit. Amb tot, penso que per aquest Nou PSC que tots volen cal fer grans passes, i inequívoques, cap a una renovació. I d'això tots n'hem de ser conscients. De fet, el congrés de Lloret, en què vaig sortir escollit primer secretari i al qual, és cert, els socialistes vam arribar dividits, ha fet un pas important en aquest sentit, un cop tots estem assolint el nostre paper.

Tots dos treballem amb un únic objectiu: el partit. No em sento qüestionat i tots treballem junts. Un altre tema són les discrepàncies, les quals s'han d'aprofitar per promoure els debats. Però aquests debats, si hi són, s'han de fer on toca. No s'ha de defugir el debat, mai, i això sempre ho he dit. Però cal fer-lo on s'ha de fer i no, per exemple, al mitjans, que lògicament han de fer la seva feina.

Espanya serà federal... o d'aquí a un temps no tindrà el mateix perímetre que té ara.

S'ha de parlar clar, i encara més ara. Les coses s'han de dir pel seu nom.

Si la major part de Catalunya, en el marc de les institucions on s'ha de discutir, vol la independència, el que li puc dir és que jo sóc un home d'esquerres i continuaré fent polítiques d'esquerres a Catalunya.

Si es vol, sí. Per això defenso que cal apostar per l'opció federalista, tot i que hi ha companys socialistes que això no ho veuen. Alternatives, em pregunta? Madrid en té dues, només dues: anar a negociar amb quines condicions Catalunya es queda a Espanya o negociar amb quines se'n va. No té cap més alternativa. I, el president Mas, després de tornar de l'entrevista amb Rajoy, haurà de dir si amb el pacte fiscal en té prou o no. Les dues coses a la vegada, independència i pacte fiscal, són clarament incompatibles.

No, si aquest no va acompanyat d'un nou model d'estat. Pensi que, si no es fa d'aquesta manera, la desafecció no desapareixeria. Cal avançar i assolir més autogovern per a Catalunya. Si no es fa així, les agressions de Madrid en els temes competencials seran permanents.

Per descomptat! S'ha de donar una estructura de model d'estat federal, el qual ja preveu els estats propis.

No, per descomptat que no. La manifestació de l'Onze de Setembre va ser netament independentista. Això ningú no ho pot discutir. Miri, Catalunya ha intentat durant trenta anys que Espanya entengués la seva singularitat, i l'Estat espanyol no s'han mogut d'allà mateix on era. Per això és important reiniciar el model d'estat o, en cas contrari, buscar alternatives per marxar.