Eleccions al novembre

Sóc dels que pensen que si ara féssim un referèndum sobre la independència de Catalunya, probablement el perdríem. Perquè per més que el CEO digui que un 51% dels catalans votarien a favor, no ho acabo de veure clar. Massa just i arriscat. Al meu entendre, més enllà de l'eufòria de l'11 de Setembre i de les estelades als balcons (que fixeu-vos que ningú ha despenjat), ens fan falta uns quants mesos més per poder fer pedagogia i convèncer els indecisos que aquesta és una sortida seriosa, més que raonable, i que no hi hauria cap daltabaix. Dit això, però, i amb els riscos que comporta anar més de pressa del que segurament convindria, ha arribat un punt en què a mi em sembla que el president Mas no pot esperar. El president no pot sortir demà de la trobada amb Rajoy amb cap calendari de negociacions. No s'ho creuria ningú. Ni els mateixos convergents. Mas ha de convocar eleccions, i ho ha de fer com més aviat millor, si pot ser per aquest mateix novembre i no pas a la primavera. Primer, perquè el final de tot plegat ja està escrit i no cal que l'allarguem innecessàriament. A més, el PP no donarà suport a uns nous pressupostos, i si jo fos ERC m'ho pensaria dues vegades abans de fer-me còmplice de més retallades. I segon, i des d'un punt de vista purament tàctic, CiU té ara un PSC absolutament anyocat, que haurà de convocar precipitadament unes primàries; i té un PP, aquí i allà, que no sap ben bé on trepitja i no té prou afilada l'estratègia de la por. Els agafa amb els pixats al ventre. Eleccions, doncs, com més aviat millor. Indiscutiblement, en sortirà un Parlament sobiranista. I
del referèndum, ja en parlarem.