La ‘xoni' de Castefa
De les intervencions d'Artur Mas del ple d'ahir, a banda que va dir que hi haurà una consulta sobre la independència de Catalunya “sí o sí”, em vaig quedar amb una reflexió que comparteixo, que aquests dies he escrit i dit en veu alta i que, davant la meva sorpresa, m'ha suposat rebre uns quants correus titllant-me de poc sobiranista. “Hem de plantejar la consulta quan hi hagi el convenciment que es guanyarà amb àmplies majories”, va dir Mas al sempre brillant Joan Puigcercós. Té raó. Hem d'anar de pressa, és cert, però em sembla que tan important com les formes, aquest cop ho serà també gestionar bé els temps. No podem anar a una consulta i perdre-la. I no hi podem anar, em sembla, sense haver fet arribar aquest discurs sobiranista, en clau de necessitat econòmica, social o el que sigui, a una àmplia majoria de la societat. A Catalunya hi ha unes quantes zones que a vegades bategem amb expressions tretes de pel·lícules d'indis que ara no ens podem permetre el luxe que estiguin al marge d'aquesta discussió. Ho sap, la Jennifer, la xoni de Castefa, que hem de ser independents? I sap per què? Algú li ho ha anat a explicar? És cert que tots sabem que a la manifestació del milió i mig hi havia de tot, i que vam sentir parlar tant català com castellà i que això és un signe de normalitat. Però temo que hi ha unes quantes bosses al país que no estaria malament que algú, siguin partits, siguin entitats socials o culturals, hi invertís temps a anar-los-ho a explicar. No sé si CiU, ERC o SI ho tenen previst, però segur que el PP sí. I ho farà en contra. I això, aquest cop, no ens ho hem de permetre.
