Sí o sí

Em fa gràcia, a mi, aquesta discussió que s'ha muntat sobre si una consulta sobre l'estat propi seria o no legal. Artur Mas diu que la farà “sí o sí” i tot ahir que vaig estar sentint el so dels tambors que arriba des d'Espanya. Pedro J. Ramírez demanant que s'actuï penalment contra Mas, els militars parlant d'obediència i Constitució, els diaris espanyols esperonant el fantasma de la guerra, l'Alícia Sánchez parlant de sedició, alguns presidents i expresidents autonòmics dient ximpleries solemnes... Marededéu. Sort que nosaltres hi posarem la part de seny que correspon, perquè el procés el farem de forma tan imparable com serena i tranquil·la. Què vol dir que una consulta sobre el futur de Catalunya podria ser il·legal? Si un Parlament constituït formalment, elegit democràticament, de forma tranquil·la i serena, insisteixo, decideix un bon dia fer una consulta als seus ciutadans, com pot ser il·legal? Perquè la legitimitat del Parlament que sorgirà de les eleccions del 25-N suposo que serà indiscutible, no? I si un Parlament decideix consultar els seus ciutadans, poques coses deuen ser tan democràtiques com aquesta, no? El que va dir Mas, escolti bé Pedro J., és que la consulta la farà “sí o sí”, tant si li agrada a Espanya com si no. Aquesta no és una qüestió de legalitat o no legalitat. És una qüestió de legitimitat. Insisteixo, com pot ser il·legal que un Parlament decideixi consultar democràticament la ciutadania? Preparin-se perquè, de soroll, en sentirem cada cop més, i cada cop més militars i més pedrojotes apel·laran directament o indirectament a les armes. Armes contra urnes, ja ho veuen, quins arguments tan sòlids.