La saga Crepúsculo: Eclipse
Ullals adolescents
Amb pocs mesos de diferència respecte a la darrera entrega, s'estrena l'última part de la saga fantàstica i teenager encetada amb Crepuscle, a partir de la sèrie de best sellers de vampirs de Stephanie Meyer: una col·lecció de pel·lícules que no ha aconseguit precisament el beneplàcit generalitzat de la crítica, però que sí que ha obtingut un sacsejador èxit de públic entre els sectors adolescents, que s'han identificat amb els aspectes metafòrics d'una història que es pot llegir en clau d'amor interclassista i de cant a la castedat sexual. Entre les conseqüències d'aquest èxit hi ha el fet d'haver convertit en ídols de masses juvenils els esllanguits i melancòlics Kristen Stewart i Robert Pattinson.
Igual que d'altres cèlebres sagues cinematogràfiques com Alien o Missió impossible, els productors de la sèrie han preferit confiar cada capítol a un director diferent. Així, després de Catherine Hardwicke (Crepuscle) i Chris Weitz (Lluna nova), David Slade –que probablement ha estat fitxat pel fet d'haver dirigit Hardy candy, una aproximació al vessant fosc de l'adolescència, i la interessant 30 dies de foscor– ha agafat les regnes de La saga Crepúsculo: Eclipse. De tota manera, a jutjar per les puntuacions obtingudes per la pel·lícula en webs com iMDB, la cosa no ha acabat de funcionar.
En aquesta ocasió, Seattle es veu assetjada per una onada d'enigmàtics assassinats, mentre que una recargolada vampira prossegueix la seva recerca de venjança. Enmig d'aquest panorama, la mortal Bella Swan es veu obligada a triar entre el seu amor envers Edward Cullen i la seva amistat amb Jacob, conscient que la seva elecció pot condicionar l'ancestral rivalitat entre vampirs i licantrops. Però Edward li imposa com a condició que, si el tria a ell, s'han de casar abans que ell accepti ser qui la converteixi en vampira. Al mateix temps, vampirs recentment transformats han format un exèrcit assedegat de sang.