Resident Evil: Ultratumba
Zombis en 3D
El 2002, Paul W.S. Anderson va convertir en pel·lícula el videojoc Resident Evil, amb un estil influït a parts iguals per Alien, el cinema de John Carpenter i les pel·lícules de zombis de George A. Romero.
Un cop la fórmula ha esdevingut saga –amb uns desenllaços de cada entrega que l'emparenten amb els vells serials per entregues–, s'estrena ara la quarta entrega de la sèrie, dirigida –no ho havia tornat a fer– pel mateix Anderson. La temàtica dels morts vivents està de moda –en cinema, però també en literatura i còmic–, i les possibilitats del 3D han obert noves perspectives d'espectacularitat a la història. De fet, Resident Evil: Ultratumba ha recorregut a la mateixa tecnologia 3D patentada per James Cameron per a Avatar, el Fusion Camera System. I, a diferència de produccions recents com Fúria de titans, Alícia al País de les Meravelles i Airbender: el último guerrero –on la tridimensionalitat ha estat un afegitó posterior–, en aquest cas es nota que els plans han estat concebuts des del començaments per sacsejar l'espectador amb l'impacte del 3D.
Milla Jovovich torna a postular-se com a acrobàtica heroïna del cinema d'acció contemporani en dura competència amb Angelina Jolie, liderant un repartiment que inclou també les televisives presències d'Ali Larter (Herois) i Wenworth Miller (Prison Break).