Rigola rastreja l'ètica de Macbeth

Àlex Rigola llegeix la tragèdia de Mcbth (Macbeth) com un conflicte entre l'ètica i el desig. Ho fa amb un espectacle essencialista (han acabat restant-li les vocals al títol com a demostració de la condensació suprema), amb només sis actors, i un espai ins-pirat per aquella sèrie de culte dels anys noranta,Twin peaks, en què s'explicava el misteri d'un assassinat en un poble dedicat a la fusta, comenta el director. La tragèdia s'estrena dijous vinent a les nou del vespre i significa la inauguració del Festival Temporada Alta, i alhora celebra l'obertura de la Coma-Cros, la seu física del Centre d'Arts Escèniques El Canal, a Salt.

A partir de la traducció de Salvador Oliva, Rigola planteja aquesta tragèdia de Shakespeare com un nou thriller: hi ha una preparació d'un assassinat, es comet el crim i, tot seguit, es constaten les conseqüències d'aquest acte. Per Rigola, vulnerar l'ètica “sempre porta conseqüències”. Les accions més bèsties duen, irremissiblement, a la tragèdia. És el cas de Macbeth (Joan Carreras). Ell ja sap que acceptar la conxorxa de la seva dona d'assassinar el rei Duncan (Lluís Marco) serà la seva perdició. Ho fa, en la versió (que es podrà veure de dijous a dissabte a Salt i de l'11 d'octubre al 18 de novembre a la Sala Petita del TNC), esperonat per la venjança: el rei ha abusat de Lady Macbeth (Alícia Pérez) i ha fet escarni de la parella en públic. Per Rigola, és bo comprovar que en tots els personatges de la tragèdia hi ha puntes de desig insaciables que els fan superar les normes de l'ètica. Duncan, que té tot el que un poderós pot desitjar, anhelava el cos de la dona de Macbeth. I, per això, fa
valer els seus drets més que la seva persuasió.

El director es felicitava ahir que, per un cop, l'obligatorietat de restringir el repartiment a sis actors ha acabat resultant molt més interessant del que creia. “D'aquí a un temps la recordaré, n'estic orgullós.” L'espai escènic esdevé una mena d'instal·lació amb arbres de plàstic ben diferent de l'espai corpori i amb set televisiu inclòs de Ricard 3r, per exemple. Admet que Macbeth té moltes semblances amb aquesta obra per l'ambició dels protagonistes, però en destaca la consistència del discurs en cada monòleg dels personatges a Macbeth. Ell ha donat una possibilitat a Macbeth d'enganyar-se creient que la mort de Duncan no era pel seu tron, sinó per haver patit sent la riota de la cort. Aquest és el sisè espectacle de Rigola, a partir de textos de Shakespeare: Titus Andrònic (2000), Juli Cèsar (2003), Ricard 3r (2005), European house [dramatúrgia inspirada en l'avantsala de Hamlet] (2005) i Coriolà (2012). En altres obres ha tingut la traducció de Joan Sellent. Pel director, Catalunya té molta sort de disposar de dos molt bon traductors que es preocupen tant del contingut com de la mètrica i la rima de Shakespeare.

I quin és el paper de Lady Macbeth? És el contrapunt del seu marit quan pateixen les conseqüències de l'assassinat. Ell sap que la mort de Duncan comportarà nous assassinats. Ella, en canvi, viurà amb terror com es va desencadenant la seva tragèdia. Tot i que no es diu obertament com morirà, es pot intuir un suïcidi. Macbeth, en canvi, acceptarà les conseqüències: era conscient que aquell assassinat era el principi de la seva fi. El repte de l'actriu Alícia Pérez és que les seves aparicions a escena són intermitents i el públic ha de comprendre els grans salts dramàtics del personatge.

Lluís Marco deia ahir en roda de premsa al TNC que va creure que el seu paper seria relaxat, perquè el rei mor ben d'hora. Però en la versió de Rigola, Duncan apareix com un espectre durant tota la peça recitant versos d'altres personatges. Marco lloa el treball de Carreras, “el millor actor de la generació que sap escoltar a escena”. En aquesta obra, evidentment, és el que marca el ritme i té la major part del text, però, insisteix Marco, excel·leix “perquè parla escoltant” la resta de personatges. Carreras, per fi, admet el repte d'assumir aquest personatge tant per la seva envergadura com per poder defensar actoralment els matisos que han detectat durant el procés. Tot i això, insisteix en la mirada coral de la peça.