La cultura es declara independent

Les institucions estendard de la cultura catalana han dit prou. Dolgudes i indignades per les retallades cruels i salvatges que l'Estat espanyol els aplicarà l'any que ve, han decidit passar a l'acció. Si l'Estat no les vol, les institucions que lideren la cultura del país ja no volen l'Estat.

“Catalunya té plenes competències en cultura, però fa molt temps el ministeri va insistir, una vegada i una altra, que també volia estar implicat directament en els centres a canvi, això sí, d'unes cadires als patronats. Ara, sense avisar, ha començat a desmantellar aquest model històric. Ara l'Estat ja no hi vol ser. Tenim l'obligació de buscar un nou model”, va exclamar ahir, rotund, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, custodiat pels directors i els gerents dels principals equipaments.

El matí d'ahir va ser intens i, sobretot, fructífer, al Palau Marc de Barcelona, la seu de la conselleria de Cultura. A dos quarts de deu, Mascarell va convocar una reunió d'urgència amb els màxims responsables dels centres culturals. Hi van assistir una dotzena de directors i gerents, amb rostres de preocupació. Hi eren tots els que hi havien de ser. Tots els que s'hi juguen molt en aquesta desagradable història. La reunió va durar unes dues hores. Tots van anar al gra. “La situació és molt greu”, era la frase que se sentia més un cop va acabar la sessió de treball. Tan greu que cal reaccionar ràpidament per evitar l'esfondrament dels pilars de la cultura catalana, tocats de mort per unes tisorades esfereïdores: 33% al Liceu, 37% al MNAC, un altre 37% al Macba...

I, doncs, què cal fer en vista d'aquest panorama tan trist i desolador? Esperar una rectificació del govern espanyol durant la tramitació parlamentària del pressupost del 2013, seria una opció. Però no és la de Mascarell, que té pressa. “Hem de refundar el model. I això inclou modificar les relacions amb el ministeri”, va avançar el conseller. Més clar que l'aigua, un nou model amb un concepte radical: “sense comptar amb el ministeri”.

Vol dir directament fer fora els representants de l'Estat dels òrgans de govern de les institucions? “El que no té sentit és que ocupin unes cadires a canvi de res. Per què han de participar en la governança dels nostres equipaments si ja no els tenen en consideració? No som nosaltres, els que fem fora l'Estat; és l'Estat, el que decideix marxar. És l'Estat el que dinamita el model que ell mateix va crear”, va emfasitzar Mascarell. Val la pena recordar que en el seu moment van sorgir un munt de veus reticents a l'entrada del ministeri a les institucions catalanes. Veus contràries a la interferència de l'Estat en els afers culturals del país van protagonitzar campanyes molt contundents.

Ahir mateix, el ministeri va enviar un comunicat amb la seva posició: continuarà dins de les institucions catalanes de totes totes. De cap manera deixarà buides les cadires. Segons el ministeri, el conseller n'està fent un gra massa: “Les dificultats pressupostàries actuals no afecten la viabilitat dels projectes de les institucions culturals catalanes.” Aquestes no opinen el mateix.

Les paraules que, visiblement irritat però amb fermesa, va dir Mascarell no se les endurà el vent. La d'ahir va ser la primera reunió per començar a elaborar un document de principis, de nous principis que regularan el funcionament del sistema cultural públic: serà la Declaració de Barcelona. “Hi ha un grup de centres que són imprescindibles perquè Catalunya tingui una vida cultural sana. Cal reforçar-los en aquests moments tan durs”, entén Mascarell. La Declaració de Barcelona, que s'elaborarà a curt termini, serà alguna cosa més que un gest de complicitat adreçat a aquests equipaments. Vol ser sobretot la nova bíblia del sistema cultural català i el tret inaugural d'aquest nou model propi que anhela Mascarell. Un model independent de Madrid. Tal com, de fet, ja estava previst en l'Estatut.

El nou model es concebrà per garantir el futur de les institucions de referència. I del present, qui se'n preocuparà? Com afrontaran el 2013 unes institucions amb retallades pressupostàries del 30% i del 50%, o determinats festivals, com ara el de Peralada, el de la Porta Ferrada, el Temporada Alta i el Saló del Còmic, que han vist com l'Estat els ha deixat sense subvenció? Hauran de rebaixar el nivell d'activitat? O optaran per disminuir estructura? El conseller va voler donar ahir un missatge tranquil·litzador per aquest present immediat tan difícil de pair. “Les programacions, que ja estan anunciades, no es veuran afectades. Farem tot el que puguem perquè les retallades es notin el mínim possible”, va assegurar.

I és que no hi ha xifres més alarmants que aquesta: els 31 milions d'euros que el ministeri va aportar el 2011 a les institucions culturals catalanes s'han reduït a 11. En tres anys, doncs, la disminució de les dotacions és d'un 64%. I d'un 50% si només es comparen les aportacions del 2012 (21 milions) amb les del 2013. El pressupost de l'Estat també ha ignorat la partida extraordinària per potenciar la capitalitat cultural de Barcelona: inicialment estava fixada en 20 milions i, per l'any que ve, senzillament és zero.