“La meva àvia ja va fer de dida”

Olga O. va ser una de les primeres donants del banc de llet materna de Catalunya. Quan el banc va començar a funcionar, la seva primera filla, l'Emma, ja tenia nou mesos, però l'Olga encara li va donar el pit cinc mesos més. Tenia molt clar que, mentre alletava la filla, volia ajudar altres mares que no ho podien fer. “Quan va néixer l'Emma, vaig fer molta llet i em sabia greu llençar-la; sabia que existien els bancs de llet, i vaig buscar si n'hi havia a Catalunya”, comenta l'Olga. “Em van dir que l'estaven muntant just en aquells moments i vam acordar que m'avisarien tan bon punt es posés en marxa”, explica.

Durant cincs mesos, l'Olga es va extreure llet d'un pit mentre la filla s'alimentava de l'altre. “La veritat és que no em costava gens; només cal dedicar-hi deu minuts al dia i, a més, et donen totes les facilitats a l'hora de venir a recollir la llet”, afirma. L'experiència va ser tan positiva que l'Olga no va dubtar-hi ni un minut quan va néixer el segon fill, l'Evan, l'agost passat: “Quinze dies després del part ja vaig començar a donar llet.” L'Olga s'ha convertit, sense saber-ho, en la primera donant
reincident del banc català.

L'Olga se sent com una dida del segle XXI. “Tota la vida hi ha hagut dones que han alimentat els fills d'altres mares que no podien alletar-los”, afirma. De fet, té antecedents familiars: “La meva àvia va criar un nen que s'havia quedat sense mare.” L'Olga està convençuda que “ajudar a tirar endavant les cries entra dins de
la naturalesa humana” i, sobretot, té molt present que, si ella
no hagués pogut donar el pit als fills, li hauria agradat que alguna altra mare l'hagués ajudat.

La llet que l'Olga i altres mares donen desinteressadament esdevé de gran ajuda per als nadons més vulnerables. La situació de les mares que acaben de donar a llum un nen molt prematur no és gens fàcil. “Per elles és un moment molt estressant, perquè els seus fills poden morir o tenir problemes molt greus”, explica la doctora Marta Camprubí, neonatòloga de l'hospital Sant Joan de Déu. “La primera sensació que tenen algunes d'aquestes mares quan els oferim la llet de donant és que una altra dona alimentarà els seus fills”, hi afegeix. Això no obstant, al final entenen que és la millor opció fins que elles mateixes puguin alletar les criatures. El més habitual és que els nadons de menys d'un quilo s'alimentin amb llet de donant durant un mínim de tres dies.

Un nen d'un quilo de pes necessita una quantitat molt petita de llet: 0,5 mil·lilitres cada tres hores durant el primer dia, i el doble l'endemà. Aquests nadons s'alimenten a través d'una sonda, ja que no són capaços de succionar. La succió és, precisament, un dels millors estímuls per provocar la pujada de la llet en les mares.“Però el desig d'algunes dones d'alimentar els fills arriba fins al punt que hem vist moltes mares que acaben aconseguint produir la llet necessària, poc temps després d'autoritzar l'alimentació amb llet de donant”, sosté la doctora.