URBANISME
La nova plaça de la Pau de Banyoles ja necessita reformes
L'ús massiu i continuat d'aquest espai del barri de la Farga ha provocat un desgast espectacular
Deu mesos després d'haver-ne estrenat la reforma, la plaça de la Pau de Banyoles torna a estar molt deteriorada. La degradació experimentada per aquest recinte del barri de la Farga no es deu a les bretolades –tot i que n'hi ha hagut– sinó al que l'Ajuntament anomena “sobreutilització”: l'ús continuat i massiu per part de la mainada dels espais de jocs i les zones enjardinades. “I això que el material era dur, del més resistent”, puntualitza el tinent d'alcalde d'urbanisme, Miquel Vilanova. Els efectes es plasmen en la retirada d'unes cistelles metàl·liques, després que les tombessin; la desaparició de fragments del paviment sintètic; el trencament d'algunes tanques, i l'eradicació dels parterres vegetals i el sistema de reg.
Educar i vigilar
Els tècnics municipals estan avaluant el cost de tot plegat, però no sembla probable que s'hi facin reformes a curt termini. “Abans volem plantejar-nos solucions de més abast, com ara educar els usuaris sobre com tractar els materials o, fins i tot, posar-hi alguna mena de vigilància; si no fem això, de què servirà tornar a arreglar-ho? Estarà fet malbé al cap de quatre dies”, diu Vilanova.
La presidenta de l'associació de veïns, Maria Ferré, recorda que ja va advertir en el seu moment que calia destinar-hi uns vigilants de barri. “Durant un temps n'hi va haver, però compartits amb la resta de la ciutat i no van poder fer gaire res“, lamenta. Amb vista al futur, Ferré és partidària de fer tallers amb la mainada i els pares sobre com tractar el material, abans de tornar a fer reformes.
LA XIFRA
Els veïns van intervenir en el disseny
La nova plaça de la Pau va ser l'obra urbanística estel·lar de la reforma integral de la Farga (un barri amb un alt índex de població immigrada), finançada amb el pla de barris de la Generalitat i recursos de l'Ajuntament. Va costar 309.000 euros. El projecte el va dirigir l'arquitecte Martirià Figueras, que va tenir en compte les idees aportades pels veïns durant un procés participatiu.
