‘El mètode Grönholm'televisiu
TV3 i Versátil Cinema acaben el rodatge del telefilm que, amb els mateixos autor i actors, adapta fidelment l'obra teatral
“És l'obra de teatre traslladada al llenguatge cinematogràfic”, deixava clar ahir Jordi Galceran a l'edifici Imagina, en el penúltim dia de rodatge d'El mètode Grönholm, la versió televisiva en format telefilm del seu principal èxit teatral, una obra que s'ha estrenat a més de seixanta països i que han vist dos milions i mig d'espectadors. Galceran s'ha encarregat ell mateix d'adaptar el text amb l'objectiu de mantenir la màxima fidelitat. Fa anys, l'obra va ser adaptada al cine per Marcelo Pyñeiro però Galceran opina que es va allunyar molt del text original. Ara, en aquesta producció de TVC i Versátil Cinema, amb la col·laboració de Mediapro, la fidelitat es trasllada també al repartiment: Jordi Díaz, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Boixaderas interpreten, com al teatre, el quartet protagonista.
Tant Galceran com el director del telefilm, Enric Folch, tenien clar com havia de ser l'adaptació. En paraules de Folch: “Vam quedar d'acord que en cap cas havia de ser teatre filmat, sinó una transformació a un nou llenguatge, sense trair el text sinó essent-hi fidel, enriquint-lo amb un nou to narratiu, visual.” Així, el director ha volgut aprofundir en els petits detalls del comportament dels personatges que seran entesos a mesura que l'argument es va desplegant i que només es poden evidenciar a través d'una càmera.
El mètode Gronholm s'ha rodat en dues setmanes a l'edifici Imagina i a la seu del Consorci de la Zona Franca, localitzacions que reflecteixen l'elevat estatus de la companyia, situada al pis superior d'un gratacel modern. Folch explica que s'ha buscat que el telefilm mantingui l'ambient opressiu –“argumentalment és important que sigui així”– tot i que la sala on es troben els quatre candidats ara té dos espais, ja que hi ha una terrassa on surten quan se'l encomana fer una prova.
Personatges “per la mà”
Els quatre actors coincideixen que tenien molt per la mà les interpretacions teatrals i no els ha costat gens canviar al llenguatge televisiu. “Després de deu anys interpretant els personatges, tot està més aposentat”, afirmava Batalla. “El director ens ha marcat el camí diferent”, explicaven Soler i Díaz. Boixaderas apuntava que l'ambient no és el mateix: “No tens la resposta immediata del públic.”