La comissària

Si a punt d'entrar a novembre encara queda algú que ignora que aquest any commemorem el centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener, Tísner, no serà perquè la Laura Borràs no hi hagi dedicat esforços. La Laura Borràs és una jove, molt activa, molt simpàtica i molt ben plantada doctora universitària que va rebre l'encàrrec de comissariar les tres efemèrides. Comissariar és una paraula criminal, entre altres coses perquè literalment recorda els senyors que investiguen morts violentes i les oficines on aquestes investigacions tenen lloc, però vostès ja entenen que en el context cultural on ens movem vol dir organitzar, ordenar, posar en solfa. Amb la Borràs al capdavant s'han fet lectures, conferències, exposicions i moltes altres activitats al voltant d'aquests tres homes que a més a més de tenir en comú l'any de naixement i la dedicació a la literatura van estar units per la desgràcia de la guerra, per la desgràcia afegida de l'exili –tots tres a Mèxic– i pel catalanisme de granit.

Dissabte, a una hora tan intempestiva com les dotze del migdia, vaig trobar temps per assistir a una conferència de la Laura Borràs sobre el trio literari. No sé encara com s'ho va fer, però després que semblés que més que parlar dels escriptors i la seva obra ho hagués de fer sobre els actes que s'han organitzat per recordar-los, la Borràs va acabar lligant-ho tot, i, lligant, lligant, va anar llegint fragments escollits de cadascun dels tres de manera que quan al cap d'una hora justa la conferenciant va callar tots els assistents ens havíem fet una idea molt precisa i molt equilibrada de qui era Sales, qui era Calders i qui era Tísner, cadascú amb el seu estil i tots tres en el marc de la seva època.

Es va obrir un torn de preguntes, moment temible del qual procuro sempre fugir. Si em vaig quedar és perquè volia saludar i felicitar la Laura Borràs. L'espera em va permetre escoltar una senyora del públic que després de dir que prové del camp de la ciència va confessar que no havia llegit mai res d'aquells autors. I llavors, amb la veu mig trencada, va afegir que la conferència li havia agradat tant i que la Laura Borràs li havia encomanat a tal extrem l'interès per Sales, Calders i Tísner, que llavors mateix anava a llegir-los. Tots els comissaris fossin així.