En què quedem?

És d'agrair, i cal deixar-ne constància, la campanya d'informació a domicili procedent del govern estatal i la Generalitat de Catalunya sobre la reforma de la llei de trànsit que va entrar en vigor el dia 25 de maig. I també és interessant constatar que no respectar un factor que té tant a veure amb la seguretat i la conducció eficient com és mantenir la distància de seguretat pot costar perdre quatre punts del permís de conduir. Llegint la informació ens assabentem que s'ha reduït el nombre d'infraccions que poden comportar pèrdua de punts, i això sol agradar.

Però també és cert que la sensació que queda després de la lectura de l'esmentada nota informativa és que, en línies generals, a l'hora d'establir les noves normes, s'ha pensat més a recaptar que a millorar la seguretat. Un exemple aclaridor el tenim en el nou barem de punts per excés de velocitat. Ara resulta que la sanció és exactament la mateixa per a qui en vies amb límit de 120 km/h circuli a 121 km/hora o ho faci a 150. No perdrà cap punt i pagarà 100 euros, que quedaran en 50 si es liquiden dins un termini de 20 dies naturals sense haver formulat al·legacions ni recursos. Pagar, doncs, per circular una mica més de pressa, ni que sigui excedint per ben poc el límit? Aquesta és la sensació. Existeix ni que sigui un mínim marge de tolerància? Suposadament no.

No es diferencia entre la imprecisió de circular a 121 km/h o fer-ho deliberadament a 150 tot pensant que si ens denuncien ja pagarem perquè al cap i a la fi només ens costarà 50 euros donar-nos el gust de prémer una mica més l'accelerador. Amb aquesta premissa, algú dubta que el nombre de denúncies no augmentarà espectacularment? Temps al temps. Com a mínim cal esperar que la recaptació vagi destinada a proveir de fons les campanyes per a l'educació viària. I, si no és molt demanar, a actualitzar senyals de limitació de velocitat inadequades o bé obsoletes que, en determinats casos, esdevenen autèntics paranys.