La cuina feliç també va amb bici

Un 69% de les per­so­nes con­su­mi­do­res de men­jar a domi­cili adme­ten que a l’hora d’esco­llir el men­jar ten­dei­xen a triar recep­tes o plats amb ingre­di­ents que els tras­lla­den a moments feliços de la seva infància. Ho revela una de les últi­mes enques­tes rea­lit­za­des per la pla­ta­forma Just Eat, que també revela que un 37% dels enques­tats asso­cien els plats que més els agra­den a deter­mi­nats dies de la set­mana. Els experts ja han tro­bat un nom per iden­ti­fi­car aquesta nova tendència gas­tronòmica: la nostàlgia culinària. La cuina s’ha con­ver­tit en alguna cosa més que en un hàbit per sobre­viure i tenir la panxa con­tenta. És una experiència emo­ci­o­nal que busca des­per­tar tots el sen­tits i la memòria. I és en aquest ter­reny on els esta­bli­ments espe­ci­a­lit­zats en men­jar per empor­tar han tro­bat un camí per con­nec­tar millor amb el con­su­mi­dor ofe­rint-li plats basats en recep­tes de tota la vida.

De fet, aquesta tendència que s’està este­nent fins i tot en el sec­tor del men­jar ràpid té a casa nos­tra uns orígens molt con­so­li­dats, com són les ros­tis­se­ries que, més enllà del pollas­tre o el conill a l’ast i els cane­lons, ofe­rei­xen plats aca­bats de fer amb recep­tes de l’àvia. Bacallà amb sam­faina, pollas­tre ros­tit amb gam­bes, vede­lla amb bolets, sípia amb pèsols, xai al forn, cro­que­tes de ros­tit i fins i tot escu­de­lla i carn d’olla són cada cop més freqüents en els menús d’aques­tes esta­bli­ments perquè són plats que, d’una manera o altra, acti­ven la nos­tra memòria i els records feliços de la nos­tra infan­tesa, quan l’àvia es pas­sava tot el matí entre fogons per con­ver­tir la taula de dinar en una experiència explo­siva per als nos­tres sen­tits. Aquest retorn a la cuina de la nos­tra infan­tesa també l’estan incor­po­rant algu­nes cade­nes de super­mer­cats o boti­gues espe­ci­a­lit­za­des en fruita i ver­dura, i fins i tot xar­cu­te­ries o car­nis­se­ries que dis­po­sen d’espais de pre­cui­nats per empor­tar, on la tra­dició també s’imposa a la inno­vació.

“