El llop va venir vestit de xai

Que els efectes del canvi climàtic sobre les nostres vides serien devastadors ho sabíem des de fa molt de temps. Els experts fa dècades que adverteixen que vindrà el llop. I el llop va venir vestit de xai i ens ha agafat amb el pas canviat.

En un context en què l’evolució humana està marcada per l’anomenada revolució tecnològica, el consum massiu i sovint compulsiu i el suposat benestar a qualsevol preu, resulta que el planeta diu prou i ens posa davant del mirall. L’economia depredadora ha posat fi als recursos naturals que durant segles ens han permès evolucionar com a espècie i, ara, retrocedir. Hem esgotat el planeta i ara ens toca repensar-nos, ser més humils i entendre que, amb menys, també podem viure i, sobretot, sobreviure. Vivim en un país sembrat de piscines i camps de golf, i ara ens falta aigua per viure. És evident que aquest model urbanístic i turístic era una aposta de curta volada que no va tenir en compte una realitat que els experts ja advertien. No vull dir que ara, de cop i volta, hàgim de renunciar a tenir piscina o passar una tarda al golf. No. El que vull dir és que per mantenir aquests equipaments ens calen alternatives a l’aigua potable. I, de fet, la majoria de camps de golf ja utilitzen aigua regenerada per mantenir la gespa i, quant a les piscines, la solució de l’aigua salada sembla que cada vegada s’imposa més. Sigui com sigui, l’escassedat dels recursos hídrics ens porta a un carreró sense sortida. I hem de reaccionar, cosa que vol dir cordar-nos el cinturó més estret i canviar hàbits per poder estalviar aigua en el dia a dia. I assumir que, més aviat que tard, si volem sobreviure haurem de beure aigua de mar, dessalinitzada, com ja passa, i aigua regenerada de les depuradores.