Els tipus d’interès marquen el mercat
Les operacions de constitució d’hipoteques cauen a Catalunya un 28,2% el mes d’abril passat respecte al mateix període de l’any passat
-
Els pisos nous registren menys EXECUCIONS HIPOTECÀRIES ARA QUE UN ANY ENRERE. ELS EXPERTS HO ATRIBUEIXEN A L’INCREMENT DELS TIPUS D’INTERÈS, MENTRE QUE EL SECTOR INTENTA TRASLLADAR UN MISSATGE TRANQUIL·LITZADOR ACN. -
Una promoció d’habitatge públic A BARCELONA EN EL MOMENT DE LA CONSTRUCCIÓ, EN UNA IMATGE D’ARXIU JUANMA RAMOS.
Les hipoteques constituïdes sobre habitatges el mes d’abril passat van caure de manera significativa en un any, amb 4.420 préstecs firmats a Catalunya, un descens del 28,2%, segons les dades provisionals de l’Estadística Registral Immobiliària del Col·legi de Registradors. La davallada és pràcticament deu punts superior a la mitjana estatal, on se n’han registrat 32.149 (-19,3%). Aquests descensos es produeixen en un context de pujada dels tipus d’interès que han portat l’índex bancari de referència per calcular el preu de les hipoteques (Euríbor) a sortir d’una dècada en negatiu i tancar l’abril al 3,75%. Els pisos comprats o venuts han caigut un 13,7% a Catalunya, dada també superior a la mitjana estatal (-8,7%).
La caiguda és generalitzada a tot l’Estat: la Rioja (-31,6%) i Extremadura (-30,5%), les Illes Balears (-28,8%) i Catalunya, al capdavant (28,2%).
La política de tipus d’interès alts ha provocat que les compravendes acumulin cinc mesos consecutius de descensos a l’Estat, després dels creixements continus des del març del 2020. A Catalunya, de les 14.547 operacions realitzades l’abril del 2022 s’ha passat a les 12.740 d’aquest any (-12,4%).
Les compravendes de pisos també han caigut de manera més significativa aquesta primavera en comparació amb el 2022. En total, s’han registrat 12.740 operacions, de les quals 6.853 eren d’habitatges. Els pisos comprats o venuts han caigut un 13,7% a Catalunya, dada també superior a la mitjana estatal (-8,7%).
Intervencions per regular els preus de venda i lloguer
Mentrestant, l’administració ha posat les bases per començar a incidir i regular els preus de l’habitatge de venda i lloguer. A Barcelona s’han establert acords de col·laboració amb promotors privats per a la construcció d’habitatge social i assequible en terrenys públics. També s’han dut a terme iniciatives de requalificació urbana en col·laboració amb el sector privat per a la construcció d’habitatges assequibles. Les polítiques desenvolupades a Barcelona s’han completat amb intervencions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per mitjà d’actuacions que afecten la corona metropolitana i que poden marcar el camí a seguir per regular tant l’oferta i la demanda com els preus i orientar sobre els nous models constructius.
En els últims anys, a la demarcació de Girona s’han impulsat projectes de col·laboració entre el sector públic i el privat per a la construcció d’habitatge social i assequible. Aquests projectes han utilitzat terrenys públics i han comptat amb el suport financer i els incentius fiscals de l’administració local. A les comarques de Tarragona s’han establert acords de col·laboració entre ajuntaments i promotors per a la construcció d’habitatges assequibles en terrenys públics. Aquests projectes tenen com a objectiu abordar la situació de manca d’habitatge assequible a la ciutat i garantir una oferta d’habitatge més accessible per als residents.
A Sabadell s’han desenvolupat projectes de col·laboració publicoprivada per a la construcció d’habitatge social i assequible. L’Ajuntament ha cedit terrenys municipals per a aquests projectes i ha proporcionat ajuts financers i incentius fiscals als promotors.
A Lleida s’han dut a terme acords entre el sector públic i el privat per a la construcció d’habitatges assequibles en terrenys municipals. Aquests projectes han comptat amb subvencions i suport financer de l’Ajuntament per fer possible la seva realització.
La col·laboració publicoprivada ha estat a Catalunya la principal fórmula emprada per incentivar la construcció d’habitatge de titularitat pública, que, un cop entra al mercat, fa possible regular els preus i compensar d’aquesta manera les puntes que han registrat les hipoteques, cosa que ha frenat el mercat i ha posat en dubte la possibilitat d’accés a l’habitatge per a una part de la població.
Missatge tranquil·litzador
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, augurava fa uns dies que la remuneració dels dipòsits anirà augmentant gradualment. “La pujada dels tipus d’interès ha estat molt brusca i s’està traslladant, a poc a poc, a l’economia.” Ho va dir en una conferència a Foment del Treball. “Els dipòsits s’aniran adaptant a la nova situació, ho estan fent a tots els països que seguim”, va dir, abans de recordar que en cada país aquest procés es donarà a una velocitat diferent. La pujada dels dipòsits és un procés “que s’està veient” amb majors remuneracions en cada cop més segments del mercat financer. “Estic segur que se seguirà per aquest camí”, va anticipar el directiu de CaixaBank. Segons ell, l’estabilitat i la liquiditat dels bancs espanyols són una “fortalesa”, tot i que, a curt termini, suposin avui una menor remuneració dels comptes d’estalvi en comparació amb altres països. Tot i això, va recordar que les entitats financeres no s’estan aprofitant d’aquest marge de rendibilitat. “Si el sector financer està en una bona situació, el país i l’economia funcionaran millor”, va defensar Gortázar.
El delegat de CaixaBank va reconèixer que per a l’entitat financera les hipoteques variables són un producte important: “Nosaltres tenim 1,7 milions d’hipoteques residencials i la hipoteca mitjana és de 67.000 euros. Amb un euríbor al 4%, pujarà 90 euros, no 300 o 400 euros. L’impacte en les persones és notable, però no és el mateix 90 que 350”, va dir, intentant donar un missatge tranquil·litzador al mercat de l’habitatge.