Drets que ens fan millors

L’impuls de la nova llei pel dret a l’habitatge impulsada per l’Estat espanyol obre un nou escenari en el mercat immobiliari. Des de fa anys les tendències europees ens empenyen a introduir nous models i formes de vida, on compartir pis ja no és una opció per a joves o estudiants, sinó una resposta a un problema global. A Catalunya fa anys que ajuntaments i Generalitat treballen per fer front a un problema que accentua les situacions de vulnerabilitat: el preu de l’habitatge. De fet, des que va entrar en vigor la llei, ara fa unes setmanes, la Generalitat ja ha fet una llista de 189 pisos per expropiar a grans tenidors, principalment bancs, ubicats en catorze municipis on l’administració ha detectat que hi falta habitatge social.

En un moment determinat de la història l’administració va ser capaç de donar un impuls important a l’habitatge social a Catalunya, però en un altre moment l’administració va badar tant que es va deixar perdre aquest parc immobiliari introduint-lo al mercat privat. Per això ara s’han de buscar noves fórmules que permetin controlar i limitar els preus del lloguer en els punts més crítics. De moment, a Catalunya s’han detectat situacions greus en 140 municipis. La nova llei s’ha impulsat després d’anys de reivindicació social d’una intervenció pública.

El dret a un habitatge digne és un dret bàsic i el preu és el principal impediment a l’accés. Treballar conjuntament per restituir un dret que és de justícia ens fa millors com a país i, encara que ara als propietaris no els ho sembli, a la llarga, aquesta llei ens farà més competitius, ja que tindrem més garanties de benestar per als nostres ciutadans.