“El reconeixement del paper de l’agricultura respon al relat de petits i grans cellers”

Fire Wine és una iniciativa que neix d’un projecte europeu global que abraça dotze països amb els millors experts en prevenció i extinció d’incendis forestals. Fire Wine volem visualitzar com, des de l’agricultura, es pot participar i incidir en la gestió i prevenció d’incendis mitjançant la gestió del paisatge.

Sobretot, perquè és un cultiu molt resistent que ja ha demostrat la seva eficiència a Catalunya i en altres països. A més, la vitivinicultura és un sector molt estructurat gràcies a les cooperatives, les denominacions d’origen, les associacions d’àmbit català, però també de més enllà. Això ens facilita trobar interlocutors vàlids per desenvolupar un projecte contundent, que es pugui obrir, després, a altres cultius. De fet, dins del projecte Fire-Res hi ha un treball desenvolupat des de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) que se centra en el cultiu de raïm i poma i la planificació al Pirineu. Però el nostre objectiu és crear una xarxa i una marca per reconèixer la feina dels viticultors.

Hi ha dos nivells. La xarxa és molt generosa. L’ objectiu és que persones de diferents llocs, però amb un context comú, puguin compartir informacions i experiències. Perquè molts cellers se senten aïllats a l’hora de fer front a aquest problema perquè han patit incendis o estan en zones d’alt risc i necessiten suports. En aquesta xarxa estem reunint cellers, viticultors, propietaris de vinyes, i especialistes experts que tinguin una experiència i que puguin fer de suport en els diferents contextos de les diferents regions que s’hi integraran.

Hem començat a Catalunya, però hem seguit a Galícia, Canàries, Portugal, França, i Itàlia, on el projecte s’està desenvolupant a diferents velocitats però amb un objectiu compartit. I, d’altra banda, també s’està desenvolupant un projecte de governances des de Fire-Res, per veure com l’administració pot desenvolupar un altre tipus de reconeixement financer per a determinades parcel·les en llocs estratègics i, en aquest cas, l’etiqueta podria obrir la porta a un reconeixement i ajuts econòmics.

A França, on ja s’han desenvolupat polítiques similars, la primera reacció és de desafiament perquè els viticultors ja tenen una experiència i estan més a l’expectativa, esperant a veure què passa. Però també és veritat que n’hi ha alguns que estan molt motivats i ens han aportat material perquè volen que organitzem reunions, però a l’Estat espanyol també hi ha llocs on hi ha hagut experiències violentes d’incendis. Alguns llocs se senten abandonats i tenen moltes ganes de veure com evoluciona el projecte perquè esperen que passin coses. Alguns protagonistes veuen que aquesta marca també va de reconeixement. I la gent que viu del camp necessita aquest reconeixement.

Segurament, hi haurà cellers que no necessitaran posar l’etiqueta a l’ampolla, però sí que voldran reivindicar el seu compromís amb el projecte. El reconeixement del paper de l’agricultura entrarà en les lògiques del relat comunicatiu tant de les petites com de les grans empreses. I, fins i tot, per a alguns propietaris que no donen valor a certes parcel·les i que poden acabar descobrint la funció d’aquesta terra en llocs estratègics.