De com guanyar el futur, quan mori el paper

Avui fa quaranta-cinc anys que va sortir al carrer el primer Punt Diari. El dia de Sant Jordi del 2026 en farà cinquanta que va sortir al carrer el primer Avui. Més que mai, des d’El Punt Avui mirem el futur. I no només el mirem. L’imaginem. El preparem. El lluitem. I el guanyarem. No hi ha excuses. Ni el periodisme ni la llengua, les dues raons de ser d’aquest projecte, es podrien permetre cap altra perspectiva que la perspectiva de guanyar el futur. Perdrem el paper, i encara no del tot. Perdrem el paper diari, sí. Però no hi perdrem res més.

Deixem-ho clar. La partida que es juga no és si el paper imprès s’acaba o no s’acaba, que s’acabarà. Com s’acabaran la televisió i la ràdio lineals que hem disfrutat en el segle passat i que ara viuen tant o més desorientades que el paper imprès, ho dissimulin més o menys bé, segons els casos. El que hem conegut acadèmicament com “la galàxia Gutenberg” i els “mass media” agonitza sense remei. Evitar-ne el traspàs ja no és possible. No és aquesta la partida que juguem. La partida que juguem és si en el nou ordre comunicacional quedaran mitjans, eines i apostes de país, amb la llengua del país i amb referents del país. La partida que juguem és si quedaran mitjans, eines i apostes catalanes, en català i sense impostures. Mitjans independents. És la mateixa partida que hem jugat aquests 45 anys. Si no en queden, pagarem molt cara la mort del matxo, que deia l’àvia Neus.

La comunicació és una estructura d’estat que al segle XXI assenyala de manera molt clara quina és la forma, l’hora i l’ambientació en què cadascú dels actors actuals ha de morir. Els vells mitjans que sapiguem fer una voladura controlada podrem viure una mort digna, que en el sector no és poca cosa. I és probable que superem la dècada dels trenta i que ens endinsem en la dels quaranta. Però hi haurà una feinada per arribar, amb paper cada dia, a mitjans de segle. Els que estiguem per la feina tindrem altres opcions que tancar la porta per fora. La reconversió és possible. Ja fa anys (el 2013) que un dels notables del sector (Lluís Bassets) va escriure l’assaig L’últim que apagui la llum. No serà necessari. De la voladura controlada de les velles estructures en sortiran les noves. Dels altres no en puc respondre, però puc parlar per nosaltres amb força fonament de causa.

El periodisme independent i en català podrà fer un gran salt endavant amb les noves tecnologies i els nous hàbits culturals dels ciutadans. El somni d’un diari nacional per edicions, que va moure aquest projecte a partir dels noranta, quan el lideratge a Girona va ser tan clar com incontestable, serà una realitat en el món digital. Podeu pujar-hi de peus. La substitució del paper en els propers anys (25 més, encara, i ja n’hi portem 25) l’hem de viure, la vivim i la viurem com una oportunitat. Una oportunitat per al periodisme independent i una oportunitat per a la llengua catalana.

Estem, ara mateix, en el procés de voladura controlada de què parlava fa un moment. Els onze diaris de Catalunya que tenen edició impresa set dies a la setmana han perdut en el període 2020-2022, els darrers tres anys dels quals es coneixen les dades, un total de 45 milions d’euros. Tot i que, en el mateix període, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, les dues grans institucions del país, hi han aportat (entre subvencions i publicitat) 43 milions d’euros, un 10% de la facturació total. Els onze diaris veníem, el desembre del 2023, una mitjana diària de 118.206 exemplars. Fa vint-i-cinc anys aquests mateixos diaris en veníem 580.311 de mitjana diària. És aviat dit! Una caiguda del 80%.

Al mig del marasme generalitzat, El Punt Avui hem tancat amb benefici tots els anys d’aquesta dècada, alhora que hem reduït el deute a la meitat i tenim previst i pactat amb els creditors deixar-lo a zero en quatre anys més. L’any 2040, 122 persones de la plantilla actual (que és de 147 persones) hauran reunit les condicions objectives per a la jubilació. Malgrat totes les inclemències del temps i la discriminació a què ens sotmeten les grans institucions, l’economia no és un problema greu per a aquest projecte.

Un forat inconcebible el tenim en el diner institucional. Després de tot un any de silenci administratiu a la nostra demanda, hem portat la Generalitat al jutjat i engeguem procés amb l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot en un estat amb una judicatura tan estranya com l’espanyola, la jurisprudència deixa clar que la publicitat institucional s’ha de contractar amb criteris de difusió. Que l’any 2022 el diner institucional que ens va arribar fos 1.111.000 euros amb una venda de 10.768 exemplars diaris fa més cara de càstig que de res més si mirem les altres difusions i les altres aportacions institucionals. Ja s’ho faran. Nosaltres, a la nostra.

Sense independència econòmica no hi ha independència editorial; per això donem les gràcies als més de quinze mil subscriptors que ens la proporcioneu. La vostra confiança i una gestió econòmica basada a estirar la màniga just el que el braç necessita és el que ens permetrà guanyar el futur. Guanyar el futur, que vol dir mantenir-nos lluny de la colonització espanyola de la comunicació catalana. Guanyar el futur, que vol dir evitar haver d’agenollar-nos davant l’intervencionisme del poder polític i del poder econòmic. Guanyar el futur, que vol dir no acceptar que et pugi a cavall la publicitat enganyosa. Guanyar el futur, que vol dir tenir com a dogma de fe que els fets són sagrats i que les opinions són lliures. Guanyar el futur, que vol dir garantir que en aquest diari hi trobareu cada dia de cada dia el vostre moment d’independència diari! Gràcies, lectors, subscriptors i anunciants pels 45 anys de confiança. Gràcies per aquesta sòlida base que ens permetrà guanyar el futur.