Tornar a la natura

El Parc del Garraf té més de 12.000 hectàrees, on a causa de la constitució geològica abunden les coves, avencs, dolines i rasclers. A part de matolls densos de poca alçada i sobretot el margalló, que és l’espècie protegida més característica del lloc, compta amb alzinars, pinedes, i lligaboscs, i una gran quantitat de fauna que s’ha anat adaptant a les dures condicions climàtiques de sol, manca d’aigua i poca vegetació. Malgrat tot, és fàcil trobar-hi conills, tortugues mediterrànies, perdius, àguiles perdigueres, falcons i senglars.

Al parc s’hi pot accedir en cotxe, caminant o amb bicicleta. L’accés està adaptat per apropar la natura a tothom. Els caps de setmana està molt transitat per ciclistes i senderistes, que aprofiten per fer ruta. El punt d’accés més fàcil és des de Sitges, deixant el vehicle al polígon de Mas Alba i continuant en sentit nord.

Arribant al parc ja es veuen les construccions característiques de la zona: masies d’activitat agrària com can Marcer, mas Quadrell o can Grau, mas Maiol, el Carxol o Vallgrassa. Algunes s’agrupen com un conjunt, com el cas del poble abandonat de Jafre, o en veïnats més petits, com Campdàsens o els Masets. Hi ha també petites barraques (cabanes o refugis de pagès o pastors en cas de mal temps) típiques d’aquesta zona, fetes de pedra seca amb una cúpula falsa.

Aquestes construccions són pròpies de la zona i s’escampen des del Garraf cap al Penedès i el Bages, on els marges de pedra seca també abunden. Però si hi ha una construcció que destaqui al parc és el palauet modernista de la Plana Novella, que des del 1996 acull un monestir budista que va restaurar l’edifici i organitza visites guiades.