L’accés a l’energia més democràtic
Les comunitats energètiques són una forma d’accés a les renovables més participativa i afavoreixen la diversificació econòmica en poblacions d’àmbit rural
El paper de la ciutadania en el nou model energètic està canviant radicalment any rere any, i el ciutadà ha passat a tenir un rol actiu, responsable i participatiu, especialment, en el cas de l’energia elèctrica. Es tracta de generar un nou model en què el client té un paper més actiu. La directora de negoci elèctric d’Agrienergia, Maria José García Cuevas, assegura que “per transformar el sistema energètic actual és imprescindible afrontar els nous reptes de forma comunitària, i tothom hi té alguna cosa a fer”.
Tal com explica ella, les comunitats energètiques són una manera “senzilla, transparent i eficient d’involucrar un major nombre de ciutadans” en les noves necessitats. García Cuevas assegura que “gràcies a les comunitats energètiques es podrà reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i distribuir l’energia a més actors dins el mercat, i s’empoderarà la ciutadania perquè la transició energètica sigui un èxit i es faci des del territori i entre tots.” Això inclou els particulars, però també les petites empreses i les administracions locals. Aquest model afavoreix la transició d’un model energètic centralitzat, en què el consumidor simplement és un client, a un de més descentralitzat que, a més, també dona eines per a l’aplicació de noves estratègies de lluita contra la pobresa energètica.
Les comunitats energètiques són una línia que ha de contribuir al desenvolupament d’un model energètic que, més enllà de ser renovable, serà participatiu i democràtic, amb un gran component d’empoderament social.
Les comunitats energètiques es poden desenvolupar independentment de la implicació de l’administració, en polígons industrials, barris i comunitats de veïns. María José García Cuevas recorda que “el lideratge i el suport de les institucions sempre és molt important, però una comunitat energètica és un projecte comunitari de persones o empreses que volen formar part d’un autoconsum compartit i, per tant, es pot promoure a través de la participació dels veïns d’un mateix municipi, o empreses locals”. García Cuevas recomana, però, que es faci a través d’una empresa de serveis energètics que ajudi a dissenyar, dinamitzar i posar en marxa la comunitat a més de gestionar-la, tal com fan ells des d’Agrienergia.
Energia compartida
Les comunitats energètiques es basen en la participació oberta i voluntària d’un grup de socis al voltant d’una entitat jurídica. Els socis poden ser persones físiques, petites i mitjanes empreses o institucions (administracions locals). La finalitat de la comunitat energètica ha de ser promoure els beneficis mediambientals, econòmics o socials als membres de la comunitat o la zona on actua, per damuntt dels guanys econòmics.
La comunitat energètica participa en la generació, distribució, subministrament, consum, i emmagatzematge d’energia, la prestació de serveis d’eficiència energètica o de recàrrega de vehicles elèctrics o d’altres serveis. Aquest model suposa alguns avantatges que és interessant tenir en compte, com ara que genera menor dependència de les gran empreses energètiques, dona accés a la ciutadania al repartiment just dels beneficis derivats de la penetració de les energies renovables i redueix els costos.
Les comunitats energètiques són, per tant, una manera d’introduir en el consum de renovables les persones que no es volen preocupar d’aquest tema. “Hi ha persones que veuen la transició energètica com una cosa que no els afecta”, diu García Cuevas. Per ells, les comunitats energètiques són la manera de fer aquesta transició de manera eficaç i sense complicacions per aconseguir que el canvi de model es faci entre tots.
Avantatges de les comunitats energètiques
El director de màrqueting i comunicació d’Agrienergia, Jordi Càliz, assegura que “les comunitats energètiques poden ser una solució molt efectiva en diversos escenaris”. Segons ell, aquest model ajuda a reduir costos econòmics, ja que agrupa usuaris i es poden fer inversions conjuntes en panells solars, i això redueix el cost de les instal·lacions. A més, donen autonomia energètica i redueixen la factura, ja que les comunitats poden reduir la dependència energètica i estabilitzar el preu enfront de les fluctuacions del mercat majorista.
Les comunitats donen seguretat perquè garanteixen un subministrament constant i fiable d’energia renovable i redueixen el risc de talls d’energia i contribueixen a la sostenibilitat i reducció d’emissions, ja que utilitzen sempre fonts d’energia renovable. A més, generen l’ús de recursos locals, cosa que també es tradueix en beneficis econòmics i ocupació local tant en el procés d’instal·lació com en l’operació i manteniment dels sistemes energètics. Càliz recorda que les comunitats energètiques contribueixen a un model de generació distribuïda, en què l’energia es produeix a prop del punt de consum, i redueixen les pèrdues en la transmissió i distribució d’energia. I ajuden de manera efectiva a fomentar l’educació i conscienciació sobre la importància de les energies renovables i l’eficiència energètica en la societat actual.