Més enllà de la pastilla i el divan
Creix l’oferta de propostes per tractar els problemes de salut mental amb noves tecnologies o fomentant activitats i experiències
L’objectiu és reduir el volum de tractaments farmacològics com els antidepressius, el consum dels quals s’ha disparat un 169% en tres anys
Més enllà de la teràpia psicològica i farmacològica, el sistema sanitari busca noves vies per tractar els problemes de salut mental, un dels principals reptes que té la societat en matèria de salut. Coincidint amb la celebració, avui, del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, els especialistes fan una crida a ampliar els esforços per desmedicalitzar el tractament dels problemes de salut mental a partir d’altres intervencions que, ja sigui mitjançant les noves tecnologies o les vivències, també han demostrat ser eficaces per prevenir o tractar uns trastorns que, segons l’OMS, afectaran una de cada quatre persones en algun moment de la vida.
L’estimulació magnètica transcranial (EMT) és un bon exemple d’aquestes vies alternatives avalades per la ciència. És un tractament de neuromodulació no invasiu que reentrena el cervell mitjançant electricitat i que alguns experts consideren una via més segura que els fàrmacs per tractar casos severs de depressió, altres afeccions de salut mental i, fins i tot, addiccions. Un dels quals és el doctor Joan Albert Camprodon, cap de l’àrea de neuropsiquiatria de l’hospital general de Massachusetts i professor de Harvard, que recentment va visitar Barcelona amb motiu del Fòrum Internacional WeMind, en què es van presentar algunes de les darreres novetats en el camp de la neurociència i la salut mental.
“En salut cerebral, existeixen tres tipus de tractaments: els medicaments, les teràpies no somàtiques com la psicoteràpia o la rehabilitació cognitiva i, finalment, la neuromodulació, que utilitza energia elèctrica o electromagnètica per modular la funció del cervell que està afectada per una malaltia”, explica Camprodon. L’estimulació cerebral, doncs, “parla el mateix idioma que el cervell”, perquè és un òrgan elèctric que acostuma a ser tractat mitjançant la química per modular les disfuncions en la seva activitat. “Amb aquesta tecnologia relativament recent, parlem en el seu idioma, intervenint perquè restitueixi errors de computació de les seves funcions i que així s’adapti als processos de la informació que rep”, destaca el psiquiatre que habitualment treballa a Harvard.
A diferència dels medicaments, la ingestió dels quals transcorre de l’estómac a la sang, i de la sang a tots els òrgans, la neuromodulació o estimulació cerebral només es dirigeix al cervell, la qual cosa permet intervenir directament a la zona afectada i no causa efectes secundaris.
Però com funciona l’estimulació magnètica transcranial? Un professional situa una bobina electromagnètica sobre el cuir cabellut del pacient, apuntant a una zona concreta del cap durant un període que pot oscil·lar entre els tres i els vint minuts. Normalment es fa una sessió diària durant unes setmanes, durant la qual el sistema de neuromodulació dirigeix de manera no invasiva estímuls elèctrics focals sobre diferents regions de l’escorça cerebral. “Així reentrenem el cervell i li ensenyem que el seu punt d’equilibri no és aquell que el condueix a la depressió, sinó un altre que dona pas a un estat emocional, conductual i cognitiu més adaptatiu”, assenyala Camprodon.
Aquesta innovadora via d’intervenció ja s’aplica a Catalunya des de fa un temps. L’hospital de Bellvitge ha estat el primer centre públic català a incorporar l’EMT per tractar la depressió resistent, és a dir, la que no respon als tractaments antidepressius habituals. “Utilitzar polsos electromagnètics de baixa intensitat per estimular l’activitat cerebral és una teràpia molt ben tolerada pel pacient, perquè no requereix anestèsia ni produeix dèficits cognitius”, explica la doctora Pino Alonso, cap del servei de psiquiatria de l’hospital de Bellvitge.
El centre calcula que uns 80 pacients seguiran cada any aquesta teràpia, que d’acord amb el seu protocol s’aplica diàriament durant uns quinze minuts fins a completar una trentena de sessions en un mes i mig. Segons l’equip que s’ocupa d’aquesta tecnologia, els efectes secundaris són escassos, limitats a lleus molèsties locals i mals de cap passatgers, mentre que el percentatge de resposta positiva se situa entre el 50% i el 60% dels pacients, segons l’evidència científica disponible actualment. Com que en els primers mesos de funcionament l’EMT ha aconseguit uns resultats prometedors, fa poc que també s’ha començat a aplicar en pacients amb un trastorn depressiu major.
Amb la incorporació a la cartera de serveis de l’estimulació magnètica transcranial, l’hospital de Bellvitge completa un ampli catàleg d’opcions terapèutiques per als pacients amb depressió i altres malalties mentals resistents: des d’un hort i passejades terapèutiques fins a tractaments d’electroconvulsió, l’estimulació cerebral profunda i l’administració nasal d’aerosols d’esketamina, un fàrmac d’acció ràpida.
Reduir la polimedicació
Justament, l’excessiva dependència dels fàrmacs i la polimedicació és, a parer de diversos experts, un dels principals reptes que haurà de solucionar en els propers anys la sanitat catalana. Un estudi recent recollit per l’agència Efe i basat en les dades del període 2017-2023 de diversos agents del sistema sanitari català assenyala que l’atenció primària de vegades utilitza medicaments per a casos en què no estarien indicats, com ara les benzodiazepines per tractar l’ansietat, l’ús de les quals ha pujat un 14,1%.
La metgessa de família i vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Sònia Miravet, constatava recentment que la “falta de recursos” i de professionals en l’atenció primària fa que augmenti la llista d’espera per aconseguir una visita amb un psicòleg o psiquiatre, i s’incrementa, així, el temps per obtenir “un recurs no farmacològic” per tractar la patologia. I això implica que es facin més receptes de medicaments contra l’ansietat i l’insomni.
Per les farmàcies catalanes, cada mes hi passen més de mig milió de receptes d’ansiolítics facturades al CatSalut. És la setena família de medicaments més dispensada en un rànquing liderat pels analgèsics i en què –atenció a les dades de la peça adjunta– els antidepressius són en el tercer lloc del rànquing. És per això que el Departament de Salut va actualitzar ara fa un any les directrius sobre el tractament de la depressió lleu, i va deixar clar que “els antidepressius no estan aconsellats com a primera opció terapèutica i cal prioritzar intervencions relacionades amb el suport, l’autoajuda guiada, la psicoeducació, l’exercici físic estructurat i la prescripció social”.
En aquest sentit, Miravet aplaudeix la creació recent de figures com el referent de benestar emocional de l’atenció primària, amb intervencions individuals o grupals per treballar en la reducció de l’estrès. “Si treballem en equip, es fa més fàcil abordar la situació”, diu, i hi afegeix que “és molt important treballar en la prevenció i la promoció d’hàbits saludables”.
A tall d’exemple, l’octubre passat es van receptar 573.677 ansiolítics, uns 70 per cada 1.000 habitants, cosa que representa un increment de pràcticament 50.000 respecte al mes anterior. La metgessa i vicesecretària del CoMB creu que en els últims anys hi ha més prevalença de patologies relacionades amb la salut mental perquè “no estan tan estigmatitzades” i hi ha “més conscienciació”. Lògicament, això ha comportat un augment de l’ús dels ansiolítics, que, com la incidència dels trastorns de salut mental, té un clar biaix de gènere: les dones són responsables de gairebé un 68% d’aquest consum.
Catalunya innova amb tecnologia
Conscient d’aquesta necessitat d’atenció diversa a la salut mental, l’ecosistema català d’innovació tecnològica en salut ja disposa de 38 empreses emergents dedicades a la salut mental, un 15% més que l’any anterior, segons les darreres dades publicades per Biocat. Aquestes empreses utilitzen principalment tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la realitat virtual i la realitat augmentada per desenvolupar solucions innovadores que van des de la telemedicina fins a les teràpies digitals aplicades a un ampli espectre de patologies, incloent-hi la depressió i l’ansietat.
L’empresa Koa Health, especialitzada en el tractament de malalties de salut mental mitjançant productes digitals, ha aconseguit recentment la ronda d’inversió en salut digital més gran de la història a l’Estat espanyol, amb 30 milions d’euros, mentre que Amelia Virtual Care es va fusionar l’any passat amb la companyia nord-americana XRHealth, una operació estratègica que ha catapultat l’empresa catalana fins a una posició de lideratge mundial en l’aplicació de realitat virtual per a teràpies en salut mental. “Aquest creixement d’empreses i de l’interès dels inversors demostren el potencial de la innovació tecnològica per abordar un dels reptes de salut més urgents del nostre temps”, explica Robert Fabregat, director general de Biocat.
XRHealth és, probablement, un dels exemples més avançats de plataforma clínica pionera a combinar l’atenció mèdica i la tecnologia de realitat ampliada, que comprèn la virtual i l’augmentada. Ofereix una sèrie d’aplicacions terapèutiques dissenyades per aprofitar experiències immersives virtuals per a la millora de la salut mental i cognitiva, així com la rehabilitació física. Ja disposa d’un catàleg de més de 140 configuracions de realitat virtual per a setze àrees terapèutiques, que van des de l’ansietat i la depressió fins al dolor crònic o els problemes motors i que ja han rebut el vistiplau de la FDA, l’agència que regula els tractaments mèdics als Estats Units.
La teràpia de realitat virtual és un tractament innovador que simula entorns amb finalitats terapèutiques. Amb l’ajuda d’un metge, s’estableix un pla d’atenció i es rep a casa una caixa de realitat virtual per assistir a les sessions de telemedicina mitjançant la connexió a internet. De moment ja hi han participat més de 2.000 terapeutes, que han programat més de 600.000 sessions virtuals de treball.
Cultura per promoure salut
Però per trobar experiències sobre l’ús de realitat virtual en salut mental no cal creuar l’Atlàntic. Salvador Simó, coordinador del grup de recerca Innovació en Salut Mental i Benestar Social i director adjunt de la Càtedra de Salut Mental a la Universitat de Vic, ja l’està aplicant. “Treballem la salut mental mitjançant la relaxació. Transportem els usuaris de la realitat virtual a una platja o un bosc, on fins i tot poden contemplar actuacions de dansa”, explica.
De fet, la implicació de la cultura per promoure la salut mental és un dels punts que també s’han impulsat intensament a la ciutat. “Des del 2018 tenim un programa d’activitats que implica tots els dispositius d’art i cultura de Vic. Hem passat molts anys tractant la malaltia mental i crec que ara, com a societat, és important que implementem una cultura de la promoció de la salut mental”, conclou.
Banys de bosc al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt
Un estudi impulsat per investigadors de l’atenció primària del Parc Taulí i del grup de recerca en estrès i salut de la UAB ha demostrat l’impacte dels banys de bosc en la salut de persones amb malestar emocional. La investigació es va fer amb persones amb símptomes lleus d’ansietat i de depressió que van fer sessions guiades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on meditaven i caminaven en silenci durant dues hores. Els resultats mostren un impacte immediat en la reducció de l’estrès, l’ansietat i l’afectivitat negativa. Es reforça així la viabilitat d’aquesta mena de teràpies, més habituals als països asiàtics.
Les activitats aquàtiques ajuden contra la depressió
Un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que ha implicat onze municipis de l’àrea de Barcelona ha comprovat que l’activitat física a l’aigua millora substancialment la salut mental de persones amb trastorns greus. El treball ha seguit un centenar de pacients durant dos anys, i ha certificat que tant la natació com l’aiguagim redueixen els símptomes depressius, però també aporten beneficis a pacients amb ansietat, esquizofrènia i brots psicòtics. L’estudi ha anat acompanyat de la publicació d’una guia terapèutica per establir i divulgar les bases per tal que altres institucions i pacients en puguin treure profit.
Recerca en neuroestimulació cerebral profunda
La depressió major greu que no respon als tractaments convencionals es pot tractar amb uns elèctrodes ultrafins implantats al cervell i connectats per cable amb un neuroestimulador implantat al pit o l’abdomen. Ho han certificat investigadors de l’institut de recerca de l’hospital de Sant Pau.
