Qui diu que conduir no és una delícia?
Més enllà dels subtils retocs externs i la superior apreciació de qualitat, el millor que ofereix el renovat Mazda 6 queda apartat de la vista. I un bon exponent de l'aportació tecnològica que ha rebut és el nou motor 2.0 DISI
A l'elegància habitual del model més exclusiu dins la gamma de turismes de Mazda s'hi afegeix ara un aire una mica més esportiu, conseqüència dels encertats retocs aplicats a les òptiques i el redisseny de l'encaix dels llums de boira. Tan simple com això. I com que dins l'habitacle i al maleter no calia patir gens ni mica per l'espai ni l'amplitud, la diferència la marca la superior percepció de qualitat a partir d'elements com ara els nous entapissats, la vistosa inserció de color plata mat que va des del davantal fins al túnel central i detalls de tipus pràctic.
Però el renovat Mazda 6 ofereix força més que això. Es pot afirmar que el més interessant pertany a l'àmbit tecnològic. I un bon exponent el tenim en el nou motor 2.0 DISI, amb injecció directa de gasolina i canvi manual de sis marxes o automàtic de cinc (1.200 euros més que el preu de la fitxa), que comparat amb l'anterior propulsor de també 2 litres de cilindrada incrementa la potència 8 CV i el parell 9 Nm a canvi de gastar menys combustible i reduir un 4,2% les emissions de CO2. A banda del que puguin representar aquestes xifres, es tracta d'un propulsor que és una delícia pel que fa a la suavitat de funcionament. I en carreteres planeres i rectilínies admet circular a tan sols 1.500 rpm en sisena marxa –el vam provar amb canvi manual– sense cap símptoma de patir ni buits al recuperar quan el conductor prem l'accelerador sense reduir marxes per donar-li més empenta.
Si canviem de decorat i ens endinsem en vies més sinuoses, la resposta d'aquest motor seguirà complaent perquè en aquest cas al conductor ja no li farà gens de mandra accionar la palanca del canvi, de tacte esportiu i precisa. És en aquestes condicions que el Mazda 6 se'ns mostra àgil i ben equilibrat, de manera que la sensació al volant és similar a la de conduir-ne un de dimensions menors. És el resultat de l'encert en els retocs aplicats a una direcció ràpida –el cotxe gira en 11,4 metres i amb 2,7 voltes del volant–, precisa i de duresa òptima, i les suspensions. La posterior té ara els ancoratges més rígids per incrementar l'estabilitat sense que minvi el confort.