Casa Boué

Segons consta en el padró general de veïns de l'any 1890 de l'Ajuntament constitucional de Girona, a la botiga del carrer Sant Francesc número 8, propietat de Jaume Padrosa, hi figura com a resident habitual Jean Boué Rumébe, de trenta-quatre anys i natural de Razecueillé, casat i d'ofici «vaciador». En el mateix padró també hi consten la seva muller, Maria Daffos, de vint-i-nou anys, i Bertran Boué, també de vint-i-nou anys i solter.

Aquesta dada del padró del 1890 és el document més antic que es coneix de la Casa Boué i es considera la data fundacional. El document citat recull la signatura del que va ser el fundador de la Casa Boué, Jean Boué, una signatura que encara la podríem trobar en alguna de les navalles d'afaitar que una vegada esmolades, l'esmolador les signava, un costum que es va allargar uns anys fins poc abans de la Guerra Civil.

Els Boué venien de Razecueillé, un poblet proper a la Val d'Aran, a uns 12 quilòmetres de la població de Sent Gaudenç, un territori escabrós, amb molts pendents i difícil per a l'agricultura. Tot plegat va ajudar que en la segona meitat del segle XIX alguns dels veïns més emprenedors decidissin canviar d'aires i provar fortuna en altres llocs. Contra el que pensa molta gent, no tots els esmolets són gallecs. En aquesta zona central del Pirineu hi havia una llarga tradició d'esmolets artesans i ganiveters.

Alguns d'aquests artesans van decidir marxar i es van establir a diferents llocs de l'Estat espanyol i del francès, de manera més o menys provisional, mantenint sempre un lligam estret amb la seva terra d'origen i la seva llengua. Alguns van anar a parar al País Basc, més concretament a Bilbao; d'altres, a Barcelona, Tarragona o Girona, i alguns van continuar amb l'ofici cap a les ciutats de Bordeus, Marsella o Lisboa.

Les raons que molts d'aquests esmolets s'establissin a ciutats espanyoles cal buscar-les en la tradició de la ganiveteria espanyola, a la qual van afegir un excel·lent treball artesanal i un gènere de primera qualitat provinent de Solingen, a Alemanya, o Thiers, a França.

Abans d'instal·lar-se definitivament a Girona, Jean Boué va recórrer aquestes terres fent mercats. En la correspondència que guarda la família hi ha algunes referències a l'excel·lència del mercat d'Olot. Tot plegat li va donar una visió molt àmplia d'aquest país que el va fer decidir per instal·lar-se a la capital de la província.

Un dels seus fills, Joan Boué, es va establir a Barcelona, al carrer Montcada número 2, on va obrir un negoci del mateix ram, i que encara continua. L'altre fill, Pere Boué Daffos, es va casar amb Marie Louise Belloc, filla d'un comerciant del ram dels teixits originari de la plana occitana, amb qui compartia la mateixa llengua mare però no ben bé els mateixos costums. La incorporació de Marie Louise a la família Boué va provocar que a la venda de ganivets s'hi afegís la venda i reparació de paraigües, un ofici que han mantingut fins avui dia, tot i que els temps actuals són pocs els que porten una paraigua a arreglar. «Dec ser una de les poques persones», ens assegura Lluís Roca Boué, actual propietari del negoci, «que encara arregla algun paraigua de tant en tant». D'aquesta manera, dues tradicions artesanals aparentment ben diferents com són la ganiveteria i els paraigües es donaven la mà i es fonien en un sol lloc.

Pere Boué es va quedar el negoci del seu pare i va mantenir la tradició a Girona. Va tenir dues filles, la Paulina i la Maria. La primera amb el temps va tornar a França i la Maria es va quedar la botiga, els ganivets, els paraigües i fins i tot les bicicletes, un article que havien afegit a la llista de la botiga i que els convertia en els primers venedors de bicicletes de Girona. Els nombrosos contactes que mantenien amb l'exterior els van permetre importar les bicicletes de França, un negoci que després de la Guerra Civil es va tornar gairebé impossible a causa de les restriccions a la importació i al comerç exterior, i ho van deixar estar.

Maria Boué es va casar amb Joan Roca Soler i van tenir quatre fills: en Jordi, en Lluís, la Maria Mercè i en Joan Maria. Com que el seu marit tenia el seu propi treball, va ser la Maria qui al llarg de més de seixanta anys va estar al capdavant de la botiga fins que va morir, ara fa uns quatre anys. En Lluís és qui continua el negoci dels ganivets, mentre que els altres tres fills van optar per estudiar i dedicar-se a l'ensenyament. En Lluís té dos fills, l'un és visitador mèdic i l'altre té oberta una botiga del mateix ram a Santa Eugènia, fet que, d'alguna manera, garanteix la continuïtat de Casa Boué.