Can Busquets

Segons consta en acta notarial, el 27 de juliol del 1907, Ricardo Massot Costa, farmacèutic, va vendre la botiga de la plaça Marquès de Camps a la senyora Teresa Norat Turbau, vídua de Jaume Busquets Trias, pel preu de 2.000 pessetes, amb tota la mercaderia inclosa, i així va començar una història que fa tres anys va arribar a un segle de vida.

La botiga va ser propietat de Teresa Norat fins al 30 de setembre de l'any 1910. Durant aquests anys, l'establiment va ser gestionat pel seu fill Emili Busquets Norat. Una nota del diari liberal La Lucha, del 3 de setembre del 1907, reproduït en el llibre que Emili Busquets va publicar amb motiu del centenari, deixa constància d'aquesta primera transacció. «El antiguo y acreditado establecimiento de droguería que fue de don Benito Masot ha sido adquirido por el joven don Emilio Busquets Norat, inteligentísimo y práctico en el comercio de drogas, por lo que creemos que unido ello al crédito que goza el establecimiento ha de ser causa de que produzca buenos rendimientos la adqusicion. Así lo deseamos». Arran d'aquesta compra, a la botiga s'hi van fer reformes importants.

El 30 de setembre del 1910 es van fer capítols matrimonials i la botiga va passar a ser, de dret, de la jove parella formada per Emili Busquets i Maria Bosch Masferrer, filla d'una nissaga de comerciants, com el seu marit. Ell hi aportava la botiga i la Maria Bosch 5.000 pessetes de dot.

Uns anys més tard, el 12 de juliol del 1930, el matrimoni Busquets Bosch va adquirir la totalitat de la finca senyalada amb el número 3 de la plaça Marquès de Camps per la quantitat de 61.000 pessetes, amb la qual cosa l'edifici conegut amb el nom de can Bosacoma es va convertir en can Busquets.

El matrimoni va tenir quatre fills: en Benet, la Dolors, la Teresa i la Maria Pietat, i la botiga va passar a l'hereu, Benet Busquets Bosch (1911-1983), casat amb Emília Pòrtulas Roca, i el matrimoni, al seu temps, va engendrar tres fills: la Carme, la Pilar i l'Emili, actual propietari de la botiga, junt amb la seva mare.

Després de les reformes ja mencionades de l'any del traspàs, el 1907, s'anaren fent petites modificacions sobre el model de botiga que els propietaris havien ideat. L'any 1969 es va produir el canvi més radical i l'establiment passà de botiga de taulell a autoservei. Tal com assenyala Emili Busquets en el seu llibre, «es van eliminar les barreres entre client i productes i es va passar del “Bon dia, vostè que vol?” a l'entrada franca».

Es va passar del color gris a una àmplia gama d'altres colors, i per primera vegada can Busquets va incorporar mobiliari de fred i de congelats, la qual cosa era tota una novetat en aquells anys.

El 1976 Joan Bosch va projectar i dissenyar la nova botiga. Es va passar dels 50 metres quadrats de l'autoservei als 170 metres quadrats del supermercat, amb una secció de carnisseria i xarcuteria i més instal·lacions de fred, amb la intenció de construir una botiga innovadora en què, per primer cop a la ciutat de Girona, s'instal·laven focus a l'interior d'un establiment d'aquesta mena.

Finalment, l'any 2005 es va dur a terme el que seria la quarta reforma important de l'establiment, amb la intenció d'oferir una distribució més lineal i assequible. Es van instal·lar més espais de fred i es van incloure algunes de les noves tendències que s'imposaven als establiments d'alimentació com ara vendre tots els productes envasats, incloent-hi els de carnisseria i xarcuteria, una il·luminació més nítida, adaptada als temps nous i amb una bona exposició i oferta. Al mateix temps es va pensar en oferir una major varietat de productes, amb la qual cosa l'establiment reuneix les característiques exigides en els temps actuals. La reforma, igual que l'anterior, va anar a càrrec del decorador i interiorista Joan Bosch.

D'aquella botiga magatzem que l'any 1907 van reformar el matrimoni Busquets Bosch, evidentment ja no queda res. Seguim la ploma d'Emili Busquets Pòrtulas en la descripció de l'establiment: «Era espectacular, romànticament espectacular. Només d'entrar, a la dreta, hi havia un dispensador de galetes, un moble de fusta amb 16 portes abatibles de vidre per a 16 varietats de galetes. L'alçada del sostre, cinc metres, permetia veure les altíssimes prestatgeries de baix a dalt de tot, de banda i banda, plenes a vessar de tota mena de productes: pots de pasta, pots de caramels, ampolles de licor...».

»A continuació del moble galeter, a la banda dreta, hi havia el primer taulell amb una balança a cada punta. El mostrador era farcit de calaixos per a la venda a granel. A l'esquerra, prestatgeries i més prestatgeries i un moble dispensador de llegums, de vidre. Després del taulell, l'habitació es dividia en dos espais: a baix, un tros més de botiga; a dalt, un altell de sostre baix».

»L'altell, ple de lleixes, feia funcions de magatzem i recambró per als comptes i les comandes. La part de la botiga de sota, també plena de mobles plens de productes (ciris, colònies a granel...) tenia un segon taulell amb un dispensador d'oli: dos èmbols, un litre».

»La botiga es comunicava amb un magatzem de més enrere i amb l'entresòl de la casa».

La família Busquets ha mantingut al llarg de tota aquesta història la imatge de Sant Antoni presidint la botiga, i atribueixen a la intercisió de tant il·lustre personalitat el fet d'haver pogut passar els desastres de la guerra i els perills de la retirada sense massa inconvenients. L'any 1939 alguns individus van calar foc en un bidó de benzina i el llançaren rodolant a l'interior de la botiga, però es va apagar i no va passar res; una mena de miracle que atribueixen a la devoció que tenien al sant.